Los trovadors moderns/Carta de Sento Beseroles á Pascualo Ratolí

De Viquitexts
CARTA DE SENTO BESEROLES

A PASCUALO RATOLÍ.

Barsella de Fransa, á seite de Cúlio, del all

mil buits tents y tentra.


 ¡Caram, Cualo, si saberes
en lo poc c' ha navegat,
qué coses m' han amostrat,

los hombres y las muqueres!
 ¡Cuan bé diu un autor nou,
que el que pel món no camina,
es com un poll de gallina
acabat de eixir del ou!
 Calla, calla, que estic lelo,
y per mes que vacha alerta,
á lo millor, ¡santo sielo!
yá em tens en la boca uberta.
 Pero no anem fent el tonto,
pues no es llans este de riure,
y lo que t'hacha d' escriure...
mas vale tarde que pronto.
 Fá mich añ, que, segons saps,
per la meua mala estrela
em fiu, Pascualo, á la vela
en un barco ple de naps;
 Y buscantlos les pesetes
á tots estos macameus,
carreguí també fideus,
pesóns de figa, pelletes,
 Corfa de taroncha seca,
piñols de bresquilla tendra,
y pallús mesclat en sendra
del millor arros de Sueca.
 Pues, siñor, com vach dient,
bufant un bentet prou fort
en tres mesos... de repent
em claví dins d' este port,
 Aón en tens ple de curruixes
en lo chenero en lo barco,

y enfangat en mich d' un charco
en tarquim hasta les cuixes.
 Mes no es este punt, amic,
el que em fá pendre la ploma,
sino el contarte, y no es broma,
entre quina chent estic.
 Figurat no mes, si vols,
si tindrá molta sustancia
esta chentota de Fransia
que diu aricó als fesols,
  Ansalad al ansiam,
crec que soulié á les sabates,
pondamur á les tomates,
y áles chiquilles Madam.
 Al pa li diuen dupén
el vi sinse nom el criden,
pues no mes li diuen ven,
y en un trago el got et buiden.
 Yo em ric com un albercóc
de vore que estos gabachos
son tan burros, y tan machos,
que no saben lo que es fóc;
 Ni que es perol, ni casola,
ni anguila, granota ó peix,
ni feche, ni lleterola,
ni carn de cuixa, ni greix:
 Y es tan inútil quels digues
oli, salses, caldo, ó neu,
com si els dius reñons, ó lleu,
anous, panses, meló, ú figues.
 Per dir peres fan poár

al cap li diuhen la tet
y á la vesprada suár
encara que fassa fret.
 A voltes demane yo
aigua, obrint la boca tota,
y hasta que no dic deló
no men darán una gota.
 Tabaco en la tabaquera,
mas que d' or tragués un sác,
no en tindrás, si á la estanquera
no li dius vinga el tabác:
 Y está mòlt posat en us,
(así parlant entre els dos) .
el dirlos als chavos sus
com si foren algun gos.
 Pera almorsar de-matí
hia qui es mencha un bou senser,
y si els dius ¿que feu ahi?
et contesten dichuner.
 De modo que per mirar
uns dichunis tan estranys,
es pot vindre así á passar
la cuaresma tots los anys.
 En lloc de setse es diu ses,
al mar mer, y nada mas,
de modo que en un poc mes...
no sé si m' entenderás.
 Als criats y altres comparses
del caféns sels diu garsóns,
y mediant iguals raóns,
les criades serán garses.

 Y en efecte si eu repara
cuansevol, que á elles s' arrima,
totes tenen coll de á vara,
y la cama llarga, y prima.
 No mes que obrigues la boca,
ya et diuhen no comprén pá,
y á mi encara que m' agrá,
sols per creurels... compre coca.
 Yo no sé perqué eu dirán
hasta els mateixos que el venen,
sent així tots ells tenen
tant d' amor al nostre archan.
 Que si dus la bolsa en má
á tot et diuhen que ui,
pero yo els dic que «demá»
y me l' amague en lo si.
 Tampoc encontrarás mai
per davant ni per darrere
ningú que li diguen Pere,
ni Roc, Quelo, Cbaume ó Blai;
 Y parlant en veritat,
crec que sants no n' hi ha mes c' ú,
perqué tinc ben observat
que á tots els diuhen muixú.
 Ya pots figurarte pues
el meu cor com estará
cuant els parle en valensiá,
y em responen en fransés.
 Que es lo mateix pera mí,
(y els ho dich soltant la risa)
que si em parlen en llatí,

con un retor cuant diu misa.
 De modo que encarara en senyes,
com tenen estos garrautes
el cap mes dur que les penyes,
prenen els pitos per flautes;
 Y aixó que les que yo els fás
son tan fácils de asertarles,
que no pot equivocarles
qui tinga en la cara el nás.
 Cuant tinc fam, per l' ordinari
nunca parle una paraula,
no mes vach, obric l' armari,
prenc un pá, y m' asente en taula.
 Si conec que m' entra son
allá á les deu de la nit,
la seña que correspon
es... anarmen capa el llit.
 Y aixina poc mes ó manco
vach interpretant la lley,
perque no tinc mes remey,
que herrar ó quitar el banco.
 Perp apesar d' un llenguache,
que tál claritat respira,
á voites (pareix mentira)
no cauhen en el formache.
 ¿Pues que et diré d' atres fets
d' estos muixús majaderos?
Els homens porten cosets,
y les madames sombreros:
 Aquells van molt plens de risos,
bucles, pendientes y anells,

y éstes en los culs postisos,
y en botes y saragüells.
 Y uns y atres, es dir, tonts,
en companyia, ú asoles,
sempre van fent cabrioles,
ó ballant, y pegant bots.
 Sols per ferli cosquerelles
á cuansevol foraster,
es besen en lo carrer
els mascles, y les femelles;
 Y no falta borinot,
que cuant els morros aplica,
si la madam es bonica,
s' arrima tot lo que pot.
 Podrá ser aixó obra bona,
pero yo, fent el non sabo,
dic «que el besar á una dona
no es com ferse un nuc al rabo;
 Perque crec, y tinc per sert,
que entre el mascle, y la femella
no convé posar canella,
ni salses, ni... cholivert.
 En fí hi ha molt c' advertirte,
mes si tot ara teu conte,
nom quedará res que dirte
al voret, que será pronte.
 Pues vech que el calor apreta
y no es despacha en la lloncha
ni un piñol, ni una palleta,
ni una corfa de taroncha.
 Que es bó que sapies y entengues,

que el dedicarse al comers,
té, Cualo, mes pelendengues
que escriure esta carta en vers:
 Y lo que no es torna fum
sol bolarsen com les mosques,
pero... s' apaga la llum...
y... ¡Adios!... m' ha quedat á fosques.