Los trovadors moderns/Las Ninas del Ter

De Viquitexts
Sou a «Las Ninas del Ter»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
LAS NINAS DEL TER,

RIGODONS PASTORILS CATALANS A COROS,
DEDICATS
A JAUME MOBAGAS,

com una débil mostra de amistat que li professa lo autor.


 Ab sutils celatjes
de neu, or y grana,

la aurora galana
matisa l'orient;
y hermosas reflectan
sos raigs de escarlata,
las onas de plata
de mansa corrent.

Del Ter als bells marges,
que el jorn daura apenas,
acuden las nenas
ab grupo festiu;
mostrantnos més gracias
sa extrema finura,
que flors la planura,
que estels nit de estiu.

II.


Descansem sobre la molsa
 salpicada
dels brillants que envia dolsa
 la rosada;
y al olvit, ab cants melosos,
 dem joyosos
de las penas lo recort ;
mentre 'ls ulls de las ninetas
 mil sagetas
fletxan vius al nostre cor.

Baix dosser fet de ramatje
 de antich roure,
que el ponent en dòls onatje

 fá remoure,
admirem tanta hermosura
 com natura
vá als ulls nostres desplegant;
y olvidem lo trist calvari
 que el fat vari
nos impulsa á anar guanyant.

Viu com llamp, cuant fèr se inflama,
 fá sa via
lo rich barb de roja escama
 que el Ter cria;
y en tant romp ona tras ona,
 al vent dòna
cants de amor, pintat aucell;
y 'ns etsisan las ninetas
 ab rialletas
de sos llabis de clavell.

Sos plahers guarde lo qui en vilas
 malbarata,
per festins y jochs, sas pilas
 d' or y plata;
que 'l que en palla honrat reposa,
 tranquil gosa
lo escás fruit de afanys constants,
sens que enveje en sa pobresa
 més grandesa
que 'l amor dels sèus semblants.



III.


 Cantem, ninas del Ter,
 al so de la dulsaina ;
 cantem, ninas del Ter,
 lo amor de un cor fidel.

— « Prop de una font, que de penya escarpada
mana en rich doll per lo camp nutritiu,
Áurea gentil, contra un olm recolsada,
guarda 'l remat, mentre ab cants axís diu:
 — «Crusáu plans y montanyas,
 «suspirs, que á mas entranyas
 «arranca un trist recort;
 «y á Elmir, que l' cor anyora,
 «diréu, jamay perjura
 «aspiro á altra ventura
 «que á sa sort unir ma sort.»

 Cantem, ninas del Ter,
 al so de la dulsaina,
 cantem, ninas del Ter,
 lo amor de un cor fidel:
— « Talla el vent fèr un caball de bravura,
cuant sòn impuls, bras de ferro domant,
páral' de un colp; y Áürea véu ab ternura
rich caballer á sos peus suspirant.
 Y al ansia ab que éll intenta
 pintar la flama ardenta
 que bull dintre sòn cor,


 contesta la pastora:
 — «De Elmir só, y may perjura
 «aspiro á altra ventura
 que á sa sort unir ma sort.»

 Cantem, ninas del Ter,
 al so de la dulsaina,
 cantem, ninas del Ter,
 lo amor de un cor fidel:
— Diu éll llavors:— « Ab espléndidas joyas
«rica ornarás ton angélich semblant;
«ninas gentils, com de flors frescas toyas,
«y host de vassalls tos capritxos farán;
 «y en bells palaus, senyora,
 «del cor que humil te adora,
 «serás delicia y nort.»
 Mès diu ella allunyantse:
 — «De Elmir só, y may perjura
 «aspiro á altra ventura,
 «que á sa sort unir ma sort.»

 Cantem, ninas del Ter,
 al so de la dulsaina,
 cantem, ninas del Ter,
 lo amor de un cor fidel:
— «Al repicó de un templat tamborino
sona festiu un fluviol pastoril....
Es lo de Elmir, que, espifiant un dòls trino,
cau ple de amor als peus de Áurea gentil.
 Llavors la pastoreta,
 li llansa una ulladeta.

 que es de sòn pit conort ,
 y, al temps que l's dos se abrassan,
 li diu ella ab dulsura:
 — «No aspiro á altra ventura
 «que á la sort unir ma sort. »

IV.


Á las ninetas més candorosas
 tots junts cenyim,
ricas guirlandas de murtra, rosas
 y gessamins.
 Devall lo espés ramatje
 que ombreja la devesa,
 unim ab gentilesa
 las mans ab un sol llas;
 y al so de las tenoras
 que alegran eixa plana,
 alterne ab la cerdana,
 lo alegre contrapás.

Á las ninetas més candorosas
 tots junts cenyim,
ricas guirlandas de murtra, rosas
 y gessamins.
 ¡Oydá! ... las grallas donan
 sas notas més agudas:
 peguem tres corregudas...
 un vol y un altre vol;
 marcantnos las mudansas
 petit bailet, que ab tino

 repicar tamborino,
 trinant ab lo fluviol.

A las ninetas més candorosas
 tots junts cenyim
ricas guirlandas de murtra, rosas
 y gessamins.
La santa pau se alberga
en nostres rústichs pobles :
envejan fins los nobles,
nostres senzills costums;
que en sos palaus de marbre
jamay prou ditxa alcansan,
com en poblats may llansan
las flors tan grats perfums.

A las ninetas més candorosas
 tots junts cenyim
ricas guirlandas de murtra, rosas
 y gessamins.
 Sentats en blanas herbas,
 dem tregua á la fatiga;
 nostre calor mitiga
 l' oreig de bon matí;
 y n's fa aspirá ab delicia
 l' olor que en torn se cola,
 de orenga, farigola,
 ginesta y romaní.

V.


 Al bell cim de las montanyas

mostra ja sòn disco l' Sol,
colorant nostras cabanyas
ab sos raigs de grana y or;
y l' saludan melodiosos
ab llurs cants l's rossinyols,
mentre aromas deleitosos
li tributan ricas flors.

 En tant l' alta serra crusa
vell pastor, que ufá ab sa sort,
de l' alegre cornamusa
vá traihent melódichs sons;
rica cassa en lo bosch salta;
y, al rumor del rústich corn,
ab sa sanch la herbeta esmalta
trist isart [1] ferit de mort.

 Toca á festa la campana,
lluny llansantne sòn ressó,
y una alegre caravana
ja l' acull ab crits de goig.
Jóvens són, que envers la serra
van cercant un llogarrot,
que un temps fou palau de guerra,
y ara es sols un enderroch.

 Vora del Ter passárem, ninas,
de la infancia la edat d' or:

ab sas onas cristallinas
hem jugat infinits cops:
¡baldament fortuna varia
may nos llanse de aquest lloch!
que esta vida sedentaria
no la tè tothom que vól.

  1. Cabra montesa