Los trovadors moderns/Lo vot secret

LO VOT SECRET.

Ves á Monserrat, hermosa,
Dèu te guie y l'angel bo:
per més que tu no m'ho diguis,
ja se que tens fet un vot.

Una nit cuan t'adormias,
diguéres molt poch á poch:
si m' estima com desitjo
qui m' ha robat lo meu cor,
al temple de las montanyas
aniré plena de goig,
per darte gracias rendidas,
Mare de Nostre Senyor.

Ves á Monserrat y sempre
Dèu te do tranquila sort,
si los teus desitjs, hermosa,
son los desitjs de llavors.

Ni ta mare ni germanas
m' han dit res de tot això,

ni las noyas de la vila ,
ni molt menos los minyons.
Me ho ha dit l' aigua en que 't miras
de la pica de la font;
me ho ha dit la rialleta
ab que veus juntas dos flors,
y 'l suspir ab que acompanyas
lo volar de dos coloms.

Ves á Monserrat, hermosa,
Deu te guíe y l' angel bo:
si t' hi porta una promesa
tan agradable al meu cor.

Si de lo alt de aquellas serras
me consagras un recort,
los demés que jo' t marésqui,
procura que sian tots
purs y sants y carinyosos,
com aquell será preciós;
pus sil 's sers com tu en la terra
estiman ab ton amor,
¿com no estimarán, hermosa,
trovántse del cel tan prop?

Francisco Morera.

Octubre de 1859.