Los trovadors moderns/Lo cant den Garibaldi

De Viquitexts
Sou a «Lo cant den Garibaldi»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
LO CANT DEN GARIBALDI.



Ja ondeja la bandera que á la batalla 'ns crida.
Veniu, y per jornadas las glorias contarém,
que no es per reys ni prínceps que exposarém la vida...
Crusats som de la patria. Per ella combatem.
L' albada de la patria ja 'l horisont aclara,
de independencia y gloria lo Sol ja s' es alsat;
del fondo de sa tomba lo mártir de Novara [1]
saluda tos exércits, ó santa llibertat.

¡L' opressor muyra! ¡Ferro, despértat!
¡Salut, ó mártir! ¡Salut, ó Sol!
¡La causa es justa, pobles de Italia,
la guerra es santa, que Dèu ho vol!
¡Partim, anem, marxem!
¡Foch y extermini !... Cuant falte ferro,
ab or y plata balas farém.
Trompetas de la patria, sonau lo combat ja.
¡Trra, ta, ta, ta, ta!


Lo foch del amor patrio ja nostre cor encen.
¡Passem lo camp austríach, passémlo á foch y á sanch!
¡Campanas de las vilas, tocau á somaten!

¡Ninch nanch, ninch nanch, ninch nanch!


Homens del Nort un dia, del uracá en las alas,
vingueren sobre Italia com un esbart de llops:
partintse sas despullas, robárenli sas galas,
fent tremolar la terra sos famolenchs udols.
 ¡Hurrá, fills de Cerdenya! Presenciarém lo enterro
dels opressors de Italia. Lo dret es nostre escut.
Avuy ab sanch de austríachs batejarem lo ferro.
La patria de nosaltres espera la salut.
 La Italia 'ns crida per deslliurarla:
 salvémla prompte, soldats de Dèu:
 com dels êxércits de passats sigles,
 nostra bandera n' es una creu.[2]
 ¡Partim, anem, marxem!
 Crusada santa, Dèu nos envia:
 Milan es nostra Jerusalem.
 Trompetas de la patria, sonau lo combat ja.
 ¡Trra, ta, ta, ta, ta!
Lo foch del amor patrio ja nostre cor encen.
¡Passem lo camp austríach, passémlo á foch y á sanch!
¡Campanas de las vilas, tocau á somaten!

¡Ninch nanch, ninch nanch, ninch nanch!


En mitj dels térbols núvols de pols y de fumera

que los espays endolen, efluvis del combat,
veuréu com hi dibuixa, radiant y falaguera,
sa imatge venerada la santa llibertat.
¡Guerra als tirans que's gosan dels braus en l'agonía,
que de San March al tíndrer encadenat lo lleó,
mercat de esclaus ne feren un jorn de Llombardía,
pel' llot arrosseganthi á trossos sòn pendó!
 Butxí es de Italia l'Austria superba.
 La patria plora. ¿Qué esperau donchs?
 Devant nosaltres hi ha llops famélichs,
 detrás nosaltres verges en plors.
 ¡Partim, anem, marxem!
 Sobre hecatombas fetas de austríachs
 nostra bandera desplegarém.
 Trompetas de la patria, sonau lo combat ja.
 ¡Trra, ta, ta, ta, ta!
Lo foch del amor patrio ja nostre cor encen.
¡Passem lo camp austríach, passémlo á foch y á sanch!

¡Ninch nanch, ninch nanch, ninch nanch!


 Ja del ferro las bodas anuncian las trompetas.
Sòn llit nupcial las planas estenen pel' combat.
¡Hurrá, fills de Cerdenya! Deixau vostras ninetas,
que sols es la batalla la nuvia del soldat.
 De nostras santas glorias élls entelar voldrían.
las páginas hermosas ab sòn impur alé.
Del regne de Cerdenya sa mina ne farían,
pus que jan's ho demostran, de robos y saquetjs.
 Ja que no tenen misericordia,
 fèm que de élls corra sanch á bassals.


 Quen' vingan plenas vilas y planas
 per abeurarhi nostres caballs.

¡Fills de Cerdenya, hurrá!
¡Sabres en má!

 Trompetas de la patria, sonau lo combat ja.
 ¡Trra, ta, ta, ta, ta!
Lo foch del amor patrio ja nostre cor encen.
¡Passem lo camp austríach, passémlo á foch y á sanch!
¡Campanas de las vilas, tocau á somaten!

¡Ninch nanch, ninch nanch, ninch nanch!

Sabadell, 22 de maig de 1859.


  1. Carlos Albert.
  2. En lo pendó de Cerdenya hi ha una creu