Vés al contingut

Los trovadors moderns/Una llágrima

De Viquitexts
UNA LLÁGRIMA.


SONETO.

Llágrima ardenta, que dels ulls despresa
cáus rodolant per ma convulsa galta,
no bè l' recort de mon amich assalta
mon tendre cor, pleníssim de tristesa:
Evapórat' sens pérdrer ta puresa,
filla del cel, y á la regió més alta
te impel·lira un suspir, si forsa t' falta
per remuntart' hi ab sens igual llestesa.
Y, perfumada ab la sutil essencia
de mon dolor, elévat' á la vista
del gran Ortiz, radiant de intel·ligencia,
y exclamará tan inclit analista:
«¡Veritat hi ha en la Terra enganyadora,
puig hi ha dolor ben verdader que plora! »