Los trovadors moderns/Lo Trovador del Turia

LO TROVADOR DEL TURIA.
(Valenciá.)

 ¿Perqué voleu fèr cantar
al trovador de estos dies,
si les sehues melenchíes
no podrieu estimar?

 Deixau lo cor al que plora,
deixau lo plor al que sént;
puix no cap lo sentimènt
en lo cor y s' en ix fora.

 ¿Quí escolta huí al trovador
entre ruines sentat,
si no trova al seu costat
qui planya lo seu dolor?

 Vullc plorar sobre l' historia
de altres temps despareguts;
y fer clams y clams aguts
en llaor d' aquella gloria.

 Jo haguès donat cants de pau
y flors belles, com lo cel,
y veus dolçes, com la mel,
baix aquest cel qu' es tan blau;

 Jo cantára ab l' harpa d' or
de l' ánima les tristures
y gratísimes ternures
del sprit y del amor;

 Si poguès ¡ay! recullir
la gloria qu' es disipada,
y escarnida y aventada,
per feria del tot morir.

 M' agarrat al sant pendó

de la antigua llibertat...
Al caurer lo rat penat,
morí el règne d' Aragó.

 Deixaume á la sehua sòmbra
coronat de telarañes,
y ab dolor de les entranyes
tinga el pendó per alfombra.

 Dormiu, chagants de altra etat,
sens escoltar lo remor,
que fá el pas del trovador
per les foses agarrat.

 Seran los furs lo coixí
ahon deixe caurer lo cap...
Callau: perqu' aso n' ho sap
ningú per desgracia huí.

 A la vora del mèu riu,
que omplida esáa de perfums,
banyada per tantes llums
qu' un bell paradís s' diu;

 Cantarà lo trovador
al sprit de soletat
lo cant de la llibertat,
y d' ella apres al amor.

 Fermau la porta minyons,
fermaula un altra vegada;

guardau l' historia passada;
guardaula de maldiciòns.

 Si algú, al escoltarla, sonriu,
y el cap no baixa inclinat...
deixaulo... está acostumat
als ferros en que s' enriu.

 Esperau vinga la nit...
lo que al sol no puix cantar,
de nit vindreu á plegar...
Allí parlará lo pit.

Vicens Boix.