Los trovadors moderns/Cap al tart

CAP AL TART.

En son palau
del occident
sota dosser de purpúreos celatjes
mostres' lo sol:
y lo espay blau
del firmament
va replegant sos aurífichs ropatjes
pera vestir llongas glassas de dol.
Las flors oneja
lo oreig suäu:
l' orient fosqueja:
lo jorn decáu.

Desjunyan los bovers
als braus de la carreta:
arrán dels formiguers
devalla la aureneta.

Xais , ovellas , moltons, y anyellets
los pastors ab afany encorralan:
y pels horts los famélichs bailets
ab la fruita dels arbres se xalan.

Del riu retira l' am
lo pescador de canya:
replega la virám
la pajeseta ab manya:

Y jentils cassadors que festius
de las frescas ubagas se ausentan,
llebras, gotllas , cunills y perdius
dels sarrons en las mallas ostentan.

La campana del poble vehí
l' oració de la tarde senyala:
la campana del poble vehí
fa resar al sensill campesí.

Los picarols avisan
lo pas dels trajiners,
y a la mainada etxisan
los cants dels llenyaters.
A borbollons deserta
de nostres llars lo fum:
viu apetit desperta
la flayre del llegum.
Y en tant ab veu canora
y al só del tamborí
li diu á una pastora
galan pastor axí:

«Nineta del cabell d' or,
«per qui lo juvent suspira,
«tos ulls ab ardent guspira,
«de amor han encés mon cor.
«Mitiga mon torment greu,
«retornam mos jorns felissos
«deixanme besar los rissos
«que adornan ton front de neu.

«Ay! nina que's dols
«es dols, ab esguart,
«parlar del amor sóta els arbres!
«Ay nina que' s dols
«es dols, ab esguart,
«parlar del amor, cap al tart.»

La hermosa pastoreta
al jóve amant sonriu:
sa dolsa miradeta
que 's correspóst li diu.
La nit sobre la terra estén son vel
y espira de la tarde blanch 'l estel.

L' oreig de cap al tart
qu' entre las flors acampa
del pastoret gallart
un jurament escampa.
Mentre aquest ab estrany tremoló
y á la nina mirán ab ulls dolsos
fuig despues de imprimir un petó
en los rissos que poblen sos polsos.

Felís fou cap al tart
la hermosa pastoreta:
felís fou cap al tart
lo pastoret gallart.

Joseph Anselm Clavé.