Los trovadors moderns/La veu de Isabel I
A. S. M. la Reina
A Vos Senyora y Reina, á Vos magnánima, la gran vola ma veu.
Al so de guerra, Vos la primera la bandera alsáreu, lo estandart de Isabel y San Fernando.
La honra de la patria es vostra honra, l'Etern, Donya Isabel, vos en dó glória.
Del monument á l' ombra de nostra gran historia,
volcan mal apagat,
dessota un mont de cendra mal jeya nostra glória;
tal com la llibertat,
del héroe esclau dormita, matantlo, la memória.
D'Espanya la esperansa?.... desert immens de arenas,
vergonya, oprobi, plors!....
de pugna fratricida, greu bálsam á las penas,
sibarita entre flors,
apaga l' de la orgia, l' so de sas cadenas.
Vergonya, plors, oprobi horror! Pel' sol divaga
com á remat de llops
la ira dels partits, y al véurer de la llaga
sortir la sanch á glops,
aspiran lo parfum que sa impudéncia embriaga.
Qué importan, qué, las llágrimas, amarchs gemechs, que flotan
desfetas pel s' espais?....
Qué importan los griflons, deshonra vil, que brotan
ab vergonyosos ays!
que miserias, baixesa, que nostre escut enllotan?....
Re importa; de la pátria, sobre l' pendó que estripan,
patrimoni s' en fan:
de pretorians los núvols, que en llurs festina atipan,
per terra van llansant
los girons de la honra, que sas mans vils dissipan.
No senten rebullir indignació, ni afrentas,
sobre l' front portan vel;
per ell, á cada instant, van las espurnas ruentas,
com los núvols pel' cel
cuant lo fuet del nort los en arranca á espentas.
La copa ja n' es plena!... l' última gota cau,
y l' aigua desbordada
ab fúria fa sonar los ferros del esclau;
llurs brams llansa la onada,
y ls' llops acobardits escapan del Palau.
Ja es hora!.. per los aires brunseix afront sangrent,
que á la nostra bandera,
la tribu de Ismael , plena de ira insolent,
escupia altanera,
la espasa de Granada rovellada creyent.
Ja es hora!... de un sòl bòt ne surt del llit de flors
lo espanyol que dormia;
y aixuga ab foch del cor, de la vergonya ls' plors,
símbol de cobardia,
al espolsar las crins , ressucitant rencors.
Del animós lleó la ira va creixent,
y al rugit que rodola ,
llansat de l' ample pit per la regió del vent,
la Europa mitg tremola,
creyent que l' crit de guerra del primé Carlos sent.
La Espanya entera s' alsa; per tot brotan soldats
que cridan la batalla.
Las naus que la mar umplen , estripan sos costats.
un tró los aires talla....
es la veu del canó, que pregona combats!
Combats y la venjansa!... que la espasa del Cid
trencará la gumia
del infernal Profeta, y sòn salvatge crit
afogantne, un dia
sas llunas trossejadas condemnará al olvit.
Sobre las altas torres de Granada,
vaga una sombra misteriosa y bella;
fantasma trist de la época passada,
en la historia del mòn brillant estrella.
Sa llum busca que avuy mira apagada,
murmurant melancólica querella,
y l' front real , que l' pensament inclina,
ferint los vents de Gibraltar camina.
La costa busca y l' alarit ascolta,
que llansa de Mahomet la turba impia,
y airada á Espanya la mirada volta,
á Espanya esclava, que entre flors dormia.
Un surpir y una llágrima ella solta,
cubrint lo front que l' aire avergonyia;
que la que plora al peu de sa bandera,
es la gran sombra de Isabel primera.
Prou. Desperta, gran Reina!.. sens?... ja es hora!...
del mar las ondas l' uracá cabreja,
y fentne monts de escuma bramadora
per rompre ls' limits colossal forceja.
Mira!... del patrio amor, devoradora
del incendi la llum per tot flameja...
Ascolta, ascolta !... l' tro rugint pregona
la ressurrecció de ta corona!!...
«Viva Espanya!!» ella diu y al mur se llansa.
«Ah!... es l' hora dels lleons!... Sus!... Pátria mia,
«de rius de pura sanch naix la esperansa!...
«Al África! fills meus, Dèu os hi envia!...
«pau á los morts; qui caiga en la matansa
«mare es de amor etern Santa Maria!...
«no fou sempre la Creu vostra bandera?...
«aneu!... l' mòn, la religió os espera !!...
«Ja cruix, ja cruix la platja; sas arenas
«tremolantne de goig lo clarí ascoltan,
«las naus; de gom á gom de valents plenas
«sa cabellera al vent de velas soltan;
«y al sentir los timons, van las antenas,
«en alas de las ondas que las voltan,
«de las ondas que avuy murmuran glória,
«mirall immens demá de la victória.
«Ja arrivan, ja los veig, ja centelleja
«la espingarda enemiga; la batalla
«furiosa ls' batallons per tot barreja,
«y sas rengleras obra la metralla.
«Una bandera cau!... en torn rojeja
«impura sanch de l' árabe canalla...
«Jehová!... Jehová!... honor á la Espanyola!...
«sobre l' Serrallo flamejant tremola.
«Avant, avant!... portáune de la bala,
«del uracá la rápida carrera.
«Avant, avant!... arrive de la tala
«la destructora llum fins á la fiera.
«Echagüe, Prim , Gasset , Ros y Zabala,
«feu las trompas sonar de la cassera!...
«sus!... alalí!... valents a la montanya!
«la espasa de Isabel vos acompanya.
« O'Donnell , vina á mi! ja la victória
«las cent trompetas ab orgull prepara.
«Al so de tas batallas, de la Glória
«tremolará lo temple; anem ! y encara
«que grunyan los partits, sobre la história
«grava á despit de tots, que viu preclara,
«trencat lo vil grilló que la oprimia,
«la fe, la honra de la pátria mia.
«Alsat, ma Filla, y lo pendó tremola
«que de sigles de glória plé t' legárem.
«A ells, á ells! neta de Reys, rodola
«com tempestat, del sol que conquistarem;
«y si l' buytre del mòn zelòs udola,
«la terra disputant , que ab sanch regárem.
«ensenyals Gibraltar, y alsante altiva,
«fes rugir tos lleons dintre sa riva.
«Reina Isabel, ja es hora!.. . Abaix la llansa!...
«á ells, á ells valents!... Si, pátria mia,
«de rius de pura sanch naix la esperansa!
«al África! fills meus, Dèu os hi envia!...
«pau á los morts: qui caiga en la matansa,
«mare es de amor immens Santa Maria!
«no fou sempre la Creu vostra bandera?
«aneu! l' mòn, la religió os espera!!... »
Diu la gran sombra , y mentre l' cel llampega,
llu com ángel de amor en la batalla;
y al véurer, que bramantne, se doblega
ja l' África al embat de la metralla,
y al ascoltar sa lluna, com jemega,
sangrenta embolicantse ab sa mortalla,
mentre l' mòn assombrat crida victória!!...
va á contar al Reys morts la nostra glória.
Mataró 18 Decembre 1859.