Los trovadors moderns/Es meu llibre

ES MEU LLIBRE

(Mallorqui.)

Tench un llibre de molt preu
que Dèu al naxe'm doná
el me doná ab fuyas blancas
y em digué: «tú l'escriurás
«una fuya cada dia,
«jo 'l veuré en está acabat.»
Escrit el tench casi tot:
la nit anantme á colgá
tots los dias una fuya
ja escrita d' ell he girat.
Un capítol d' inocencia
á sas primeras hi ha,
totas ellas ben escritas,
cap borró las ha tacat.
Hi vetj una bona mare
qu' engronsa lo seu infant
y l'hi canta sas cansons
que 'l cor d'una mare sap;
y que 'l besa ja adormit
á cuand desperte esperant
pera estrenyerlo en el cor,
pera tornado á besar.
Cada dia aquestas fuyas
jo llegesch ab nou encant:

son una música dolsa
qu' allunya y s' en du l'embat,
que no torna cuant acaba
y que dexa al cor plorant.
Casi totas las que venen
tenen lacas de pecat;
arrancarlas jo voldria,
que, com la mort, feredat
sempre 'm donan cuant las vetj
y no las puch arrancar.
N' hi ha d' altres que lluexan
com en nit fosca en el mar
sa llum d' un faro que crida
en el port al navegant.
Son sas fuyas de la ciencia,
auba hermosa que no ha dat
com altres aubas un dia,
que vengué s' ennigulat
de ma sort y p' els meus uys
sa llum d'es sol s' apagá.
Venen sas fuyas d'amor:
devant de mí va passar
una atlota, ella 'm mirava,
jo també la vaig mirá...
era un ángel que sortia
d' un altre mon y volant
sobre la terra passava,
tornantse á l' Eternitat.
Derrera ella ab cos y ab ánima
jo desitjava volar,
mes de mí anarsen la veya

y jo'm quedava esglayat.
No somiava y era un somni,
una visió que 'm dexá
tot sol en el mon ahont visch
ab un altre mon somiant.
Fuyas omplidas segueixen
per grans plors de soledat,
vermeyas sòn com si escritas
fossen ab tinta de sanch.
De sas derreras algunas
sa paraula d' amistat
á dictarlas ha vingut,
com veu d' amor que m' enviás
del cel qu' esper lo bon ángel
que en el mon me va mirá.
Quedan encara mes fuyas
que blancas encara están,
avuy n' he d' escriurer una,
demá un altre, fins qu' en blanc
ni una sola fuya quet:
vendrá el judici final,
Dèu fuyetjerá aquest llibre
de ma vida, ja acabat...
Ay! cuand mes que fuyas netas
de tacadas n' hi veurá!

Miquel V. Amer.