Los trovadors moderns/Morir per viurer

MORIR PER VIURER.
A la senyoreta Dª M. D. de C.

¿Perque, Deu meu, m' habeu donat la vida
que trista y malehida
tinch de passar en mitg del greu dolor,
donantme ensemps per ma fatal ventura
l' amor y la ternura
lo foch del sentiment, tant sentit cor?

¿De que goso en est mon? L' anima mia
en vostre amor confía,
en vostre amor, tant sols, Dèu de bondat;
arrancáume aquest cor qu' en sa esperansa
sols amargura alcansa
arrancáumel' Senyor! ¡Per mi pietat!

Al foch sagrat de pur amor m' inflamo;
dich de tot cor «jo t* amo »
y altre cor me respon «ja no ets cregut»
¿y que faré; Dèu meu, en eixa terra
si d' ella me desterra
lo fel d' un cor sols per patir nascut?

Vos sols, Senyor, podeu tornar la vida
que trista y malehida

tinch de passar en mitg del greu dolor
al qui dáreu ensemps per sa ventura
l' amor y la ternura
lo foch del sentiment, tant sentit cor.

Arrancáume, Senyor, est cor qu' implora
d' un cor que fiel adora
un sol recort d' amor... ¡un sol recort!
qu' arrancantme lo cor, d' eixa ferida
ha de brotar ma vida,
que la vida del cor sols es ma mort.

Cridáume ab vos, Senyor, y d' eixa terra
hont horrorosa guerra
fa l' escarni del mon á un cor amant,
arrebatau un sér qu' amor suspira,
qu' en sòn amor delira
y al morir beneheix vostre nom Sant.

¡Y qu' es morir!... morir es la ventura;
morint, de la amargura
lo cálzer s' ha aparat en un moment
y es viurer en est mon, pel' cor que plora
lo bé perdut qu' adora
gosar la mort del cor, morir vivent.

Y jo he perdut lo bé que tant amaba
qu' idólatra adoraba
com adoran los Àngels al Senyor;
jo la calma he perdut, la calma hermosa
de que mon cor no gosa

desqu' ha perdut la flor de son amor.

Per altre cor mon cor tant sols vivia
á ell l' anima mia
sos mes purs sentiments l' hi ha consagrat,
y est altre cor que fora ma esperansa,
fer á la mort me llansa
y eixos purs sentiments ha destrossat.

¡Mès qu' importa ma mort!... La ma qu' ingrata
mos purs sentiments mata
desde son trono hermós benehesca Dèu:
fins mon derrer suspir , mentres la vida
sia en mon cor sentida,
l' adorarà mon cor, mon cor es seu.

Donáume donchs la mort que tranquil miro;
sols per morir suspiro
morir, Senyor, es mon més pur conort:
arrancáume mon cor; d' eixa ferida
ha de brotar ma vida
que la vida del cor sols es ma mort.

Esteba Llobera.

La Bisbal 20 Setembre 1859.