Poesies catalanes (Monserdà)/A Barcelona

A BARCELONA

POESÍA LLEGIDA AB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LA ESTÁTUA DEL VENERABLE FRA JOAN GILABERT EN LO MANICOMI NOVA BETLHEM EN LA DERRERA SESSIÓ DEL CONGRÉS FRENOPÁTIGH VERIFICAT EN 1883

¡Oh, terra de mos avis, estrella resplandenta,
qu' en la regió d' Espanya brillejas sens parar,
anant á l' avançada d' eixa corrent potenta
que avuy es de l' Europa son ideal mes car;

Jo no puch afegirte, ni pobre humil pedreta,
al rich tresor de perles, de sáphirs y brillants,
qu' en lo teu front altíssim cenyí lo gran poeta
d' Atlántides é Idilis, ab sos inspirats cants.

Pero la mare terra, quan vé la primavera,
si escolta enorgullida los cants del rossinyol;
é sent carinyosa, la veu de l'au parlera,
que ubriaga s' extasia, enfront la llum del sol.

Si jo no puch donarte joyells de gran valía,
puch dirte en lo llenguatje que naix del fons del cor:
¡Be n' hajas patria meva, be n' hajas en eix dia,
que ensemps que á la ciencia fas honras al amor!

Y no al amor iníquit, que avuy empeny á l' home
com fera assedegada derrera 'l vil metall,
ó com en los jorns tristos de la cayguda Roma,
per ferlo d' impurs vicis rebordonit vaçall;

Sino del foch puríssim, que ab céliques doctrines,
endolça de la vida miseries y dolor,
que fa naixe les roses en mitj de les espines,
que porta la bonança 'hont regna la maror.

Que á son impuls traspaça les més llunyanes terres
agermanant los pobles al pas del alé seu,
que porta febles dones al trist camp de les guerres,
que al alt cim del Calvari portá á morir á un Deu!

Molt val que 'l nostre sigle al sabi immortalisi
que á la ciencia arrenca sos més ignots secrets;
que ab memorables festes honori y solemnisi
d' artistes les grans obres, dels héroes los alts fets;

Lo cor de goig s' omplena fent al talent justicia;
mes, goig de mellor mena te avuy lo seu encís,
que apar que'l llum s'ovira d'una auba més propicia,
que apar que te la terra destells del paradís.

La magistral estátua, que aquí avuy s' inaugura,
no mostra en ses mans blanques, pinzell, ploma ni çer,
no ostenta brillant cota, ni rica vestidura,
es sols un pobre monjo, tan sols Fra Gilabert.

No n' ha guanyat batalles, en lluytes homicides,
ni de les arts hermoses lo temple ha trepitjat;
sols s' afanyá en reviure les flames benehides
de compassió al que pena, d' amor al desditxat.

¡Be n' hajan los homs doctes, que ab ayma justiciera,
un monument aixecan en honra á la virtut!
¡Be n' hajas, patria mía, per esser la primera
que has fet á cor tant noble, tant enlayrat tribut!

Y entant que al nort d' Europa lo monstre de la guerra
pe'l neci orgull dels homes s' aixeca amenaçant,
tu ab fé, treball, ciencia, fecunda 'l plá y la serra:
per eix camí de gloria, ¡oh patria! ¡avant! ¡avant!


Barcelona 26 Setembre 1883.