Poesies catalanes (Monserdà)/La assumpció de la Verge

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

LA ASSUMPCIÓ DE LA VERGE


PREMIADA AB LA VIOLA DE PLATA Y OR EN LO CERTAMEN
DE BADALONA EN 1880


Del sol ab les flames
que mes resplandeixen;
un trono vesteixen
los ángels del cel;
per dosser hi enllaça
entre les mes belles,
enfilalls d' estrelles
l' arcángel Gabriel.

Estenen califa
de fulles sedoses.
de lliris y roses,
polits serafíns;

y posan dessobre
per fernhi de grada,
la lluna argentada
rosséts querubins.

S' esbadan los núvols
quan l' obra es finida,
la Verge Escullida,
hi apar en mitj d' ells;
los ángels la pujan
¡qué n' es de bonica!
del sol la llum rica,
no te raigs tan bells.

Al trono la portan,
Jesús la corona,
l' Etern Deu li dona
potent ceptre d' or
en tant que 'ls profetes
ab les gerarquies,
en dolls d' armonies
entonan á chor:

Llohem á María
lo llir de puresa,
la font de tendresa,
lo temple sagrat,

del cel y la terra
l' eterna delicia,
l' espill de Justicia
tresor de bondat.
  Era 'l cel Senyora,
  verger delitós,
  la flor mes hermosa,
  li ha dat Deu en Vos.

Llohem á la Verge,
que en pena sens mida
patí greu ferida
devall de la creu,
per dir amorosa
al hom' que plor llança;
«¡per ser ta esperansa
he dat lo fill meu!»
  Era 'l cel Senyora,
  verger delitós,
  la flor mes hermosa
  li ha dat Deu en Vos.

Així 'ls chors angelichs
llurs cántichs alsavan
y aymants espresavan
son goig y son zel,
quant sopte sentiren
en mitj sa gaubança,

un crit d' anyorança
pujar fíns al cel.

En trista planyença
lo mon suspirava,
que d' ell s' allunyava
la més bella flor;
brollant de dolçura
la Verge l' ovira
y á ell los ulls gira
llençantne dolç plor.

Ses llágrimes pures,
van ser maravelles,
de cada una d' elles
va naixe un altar,
dessobre ses grades,
la Verge 'ns espera,
puix que Mare 'ns era.
no 'ns volgué deixar.

Junten cels y terra,
per eix jorn de gloria,
dels cants de victoria
vostre himne millor;
pels ámbits ressonen
los sons d' alegría,
llohant de María
la sacra Assumpció.

Era 'l mon Senyora,
trist vall de dolor,
camí de la glória,
l' ha fet vostre amor.

Barcelona Agost 1880