Poesies catalanes (Monserdà)/La llar

LA LLAR

Pler del cel.

Defora la foscor, lo vent, la pluja,
la maror incessant que creix y puja,
del humanal burgit;
de les passions les folles alenades,
del dol y l' alegría les onades
perdentse en l' infinit.

L' egoisme ab sa freda vestidura,
l' ambició revolcantse en la tortura
de veure un mes enllá;
lo crim mostrant ab sa sangrent petjada,
com nos tramet Satan la flamarada.
de son rohent volcá.

Defora de les lluytes la cadena:
dins la llar la quietut, la pau serena,

que s' anomena Llar;
del paradís de Adam florida plana,
que Deu per la familia cristiana,
clement, va reservar.

2 Octubre de 1888.