Poesies catalanes (Monserdà)/L'obrer catalá

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

L' OBRER CATALA


PREMIADA AB LA PLANXA DE MARBRE Y OR EN LO CERTÁMEN
DE VALLS EN 1885


¡Així son!


1

Déume, avia, la brusa blava,
la camisa de llinet,
les espardenyes mes noves
y l' esmorsar ab escreix.
Ja deixo jochs y batusses
per ésser d' un' altre lley:
Avuy, avia ¡vida nova!
¡Avuy entro d' aprenent!
Ja 'm migrava per alçarne
estenalles y martell:
Ja seré com es lo pare
¡un fadrí de bon arrel!

Ab l' alegría que sentó
no 'm cambiaria pé 'l rey.
Avuy, avia ¡vida nova!
¡Avuy entro d' aprenent!
  Los obrers de Catalunya,
   així son;
  de més honrats y més nobles,
   no 'n té 'l mon.


II

De Sant Joan la diada
ja arriba ab lo bellugueix
deis cantars y de les balles,
deis amors y deis plahers.
¡Feu, avia la festa groça!
¡Vingan amichs y parents!
Aquest any ja podéu ferho
¡jo ja só un fadrí complert!
Lo temps del aprenentatge
m' ha sigut un xich cohent,
les estirades d' orelles
no m' han donat gayre pler.
Més ja só al punt que volia
y no m' hi veig de content,
qué en tenint salut y feyna
¡ja seré mes rich que 'l rey!

  Los obrers de Catalunya
   així son:
  de més honrats y més nobles
   no 'n té 'l mon.


III

Tinch de parlarte María,
sols te demano un moment
y que mon érro perdonis
si lo que 't dich te sap greu.
Allí baix hi ha una caseta,
y dins d' ella un pare vell;
lo teu puntal hi fá falta
¡casa y pare van cayent!
De joyes y de riqueses,
cap present te 'n podré fer,
mes amor, pá y alegría
no 't mancará ajudant Deu.
Pensant que 't tinch per companya
ab mes goig treballaré...
Si los pactes t' acomodan
¡ja pots dir qu' ets ma muller!
  Los obrers de Catalunya
   així son;
  de més honrats y més nobles
   ¡no 'n té 'l mon!

IV

No 't posis seria, María,
que bé maça que 't conech,
y sé prou que tu eixes coses
les pensas com jo mateix,
Coixa 't duch la setmanada:
¡si está tan mal en Quimet!
Cinch dissaptes que no cobra
y té dona ¡y tres fillets!
Tú farás com altres voltes
lo pá, prim... lo ví... claret...
y jo 'm llevaré abans d' auba
¡y faré una horeta més!
Ab tan petit sacrifici
¡tan gran servey que 'ls farem!
Quan veig que puch doná als altres
¡me sembla que soch un rey!
  Los obrers de Catalunya
   així son;
  de més honrats y més nobles,
   no 'n te 'l mon.

V

La vellesa trista y freda,
ha caygut dessobre meu,

la vista se 'm ennuvola
y vaig rocegant los peus.
De la joventut passada
no 'n tindria anyorament,
si mes mans alçar poguessin
estenalles y martells.
Mes si 'l cos caygut s' inclina,
lo cor se conserva dret,
que dins d' ell, lo baf no alenta
del remordiment ferest.
Vaig cuidar á pares y á avis
fins á son derrer moment,
nets y fills ja van tornantme
lo que jo vaig fé ab los méus.
  Los obrers de Catalunya
   així son;
  de mes honrats y mes nobles,
   ¡no 'n té 'l mon!


Barcelona Juny 1883.