Poesies catalanes (Monserdà)/Romeria popular

ROMERIA POPULAR AL 6ANTUARI DE LA VERGE DE LA BONANOVA PROCLAMADA EN 1883, PATRONA DEL POBLE DE SANT GERVASI, PER S. S. LO SANT PARE LLEÓ XIII.

PREMIADA AB LA PETXINA DE PLATA Y OR EN L' ACADEMIA BIBLIOGRÁFICO-MARIANA DE LLEYDA EN 1883.

Fentli tallades montanyes
de respatllé' esculpturat,
hont les aus mes enciseres
hi refilan llurs cantars,
hont les plantes mes flayroses
en sa terra han arrelat,
tal volta, per nit y dia,
mellor poguerla encensar;
tenint á sos peus estesa
la bella comptal ciutat
y per vistosa catifa

les blaves ones del mar,
s' hi aixeca preuhada esglesia,
hont entre murs enlayrats
y joyells y llums y gales
hi te María un altar.
¡Qué n' es d' agraciada y bella
la Verge ab Jesús al bras,
en mitj les verdes palmeres
que s' alçan á son costat (7)
ab lo bell color de cel
resplandint sobre sa fáç,
ab los ulls plens de clemencia
de dolcesa y de bondat!
¡Bé 'n son d' ella bona mostra
los presents, que á centenars
-cubreixen les parets blanques
de son camaril sagrat!
La mare qu' en hora trista
veu patir lo seu infant;
la esposa que al marit mira
de la mort baix lo dogal;
lo soldat qu' en crua guerra
per lo plom se sent nafrat;
l' ardit mariner que lluyta
ab les ires de la mar,
y la nina enmalaltida
y lo fadrí enamorat,
en devotes presentalles

sa gratitut fan constar,
quan no ab presents d' or y plata,
ab fulls del cor arrancats.

Les mercés que ha fet la Verge,
be prou que 'l poble les sap:
los fets que la mare conta.
¿quí may los podrá oblidar?
camí de la Bonanova
los herbeys no hi crexerán,
que 'ls romiatjes á ta esglesia
son la feyna de tot l' any:
pero, quan mostra la terra
lo seu mantell florejat,
quan romaní y farigola
embauman l'ayre al paçar,
quant pensaments y violes
obran llurs capolls m'orats,
y les aus en les berdices
no paran may de cantar,
y los grans crits de ¡Aleluya!
estremeixen les ciutats,
y qu' es la Pasqua arrivada
publican los campanars,
¡llavors si que apar ton temple
lo temple del Montserrat!
Les ofrenes son inmenses,
los ciris á centenars,

omplan de llum y alegría
l' esglesía que no s' hi cap;
l' orga escampa sons de festa,
los sacerdots sagrats cants,
los encensers fum de gloria
y los cors extassiats
claman ¡Be n' hajas. be n' bajas,
Flor dels lliris montanyans,
Verge de la Bonanova,
tresor de la eterna pau,
estrella que al cel nos guías,
conhort dels desamparats!

Be poden cantar ¡Hossana!
aquells que á dintre han entrat;
qu' espanta, á fé, la gentada
que á fora 's veu bellugar:
los carrers son espayosos,
la plaça n' es be prou gran,
mes per tantes comitives
¿hont trobar prou ample espay?
quan uns surten, entran altres,
y així 'l curs no acaba may.
Nous ciris van encenentse
al costat dels mitj cremats,
nou aplech de presentalles
lo camaril va adornant,
y 'ls resos y les pregaries

van seguintse sens parar,
fins á estendre la nit bruna
son gran mantell estrellat.

Encisadora jornada
rublerta de bells encants,
¡quán prestament ets fugida!
¡quán prestament has passat!
¡ab quina trista recansa
los que vingueren se 'n van!
¡ab quán del al Santuari
giran son últim esguart!
Mes rera la nit ve l' auba
y quan Pasqua tornará,
de la Verge tant volguda
demunt lo front enlayrat,
d' hont apar que les estrelles
treuhen la llum de sos raigs
y los querubins y arcángels
llurs somriures agraciats,
brillará rica corona
qu' eloqüent pregonará,
de María un nou prodigi,
de sos fílls l' amor lleal.

Quan les noves son boniques
á tots solen agradar;
quan son del Be que s' estima

¡ay! lo cor ¡quín bategar!
Bon poblet de Sant Gervasi
¡bé n' has sigut prou sortat!
¡be t' ha dat Deu bona gloria!
ja mes no 'n pots desitjar.
Lo Joyell que mes estimas,
ton Escut mes esforsat,
la Fonteta d' aygua viva
que 'l ver amor fa brollar,
aquest any, lo bon Sant Pare
per Patrona te l' ha dat.
¡Bé 'n pots fer galanes festes!
¡be 'l teu goig li pots mostrar!
be pots, quan tregui la terra
lo seu mantell florejat,
quan romaní y farigola
embaumin serres y plans,
quan pensaments y violes
obrin llurs capolls morats
y les aus en les berdisses
no parin may de cantar,
y los grans crits de ¡Aleluya!
estremeixen les ciutats,
contá 'l poble que visiti
lo teu temple venerat,
com dins sos murs alterosos
los faels foren salvats;
com la Verge en la tempesta

á lo llamp feu recular. (8)
Cóntau als vells que recordan
las mercés que 'ls ha otorgat;
cóntau als joves que saben
los beneficis que 'ls fá;
cóntau als ninets que pujan
de sa mareta en lo bras,
perqué 'l Sant Nom de María
sia per sempre alabat;
perque 'ls vinents la venerin,
com ho feren llurs passats.

Abril de 1883.