Poesies catalanes (Monserdà)/Andalucía

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

ANDALUCIA


POESÍA NOTABLEMENT LLEGIDA PER LA BELLA SENYORETA D.ª EMILIA PEREZ,
EN LA "TARDE MUSICAL COSCOJUELA," EN LA SALA BEETHOVEN
Á BENEFICI DE LAS VÍCTIMAS DELS TERREMOTOS D' ANDALUCÍA.


Vers al Mitjorn d' Espanya, 's descobria
 una terra gentil,
com un bell niu d' amor y poesía;
 com un gemat Abril.

Los lliris blanchs, los geçamins y roses,
 omplíanla d' olors,
los moixonets, los rossinyols y aloses,
 de cants encisadors.

L' oreig besava ses casetes belles,
 sempre embaumat, suau,
y 'l sol lluhía ses ardents centelles,
 dins un cel sempre blau.

La fé, pau y travall, de la alegría
 los dava 'l bell encís,
formant de la preuhada Andalucía,
 Un petit paradís.

Un jorn, conjunt ferest de veus irades,
 terribles van rugir,
y al impuls d' espantoses sotragades
 la terra 's va estremir;

Glaçats cadávers, derruhits estatjes
 alçant negre dissort,
estenent sobre monts, plans y boscatjes
 les glaces de la mort!

¡Pobres vellets, sentint ses carns glaçades
 per los rigors dels frets,
orfanetes al dol abandonades
 y mares sens fillets!

Viudes plorant en mitj les ombres brunes
 la fí de son amor,
pares cercant entre los munts de runes
 los troços de son cor!

Y 'ls vents portant ab sens igual feresa
 les plujes y les neus,
y la terra brollant de lava encesa,
 obrintse baix sos peus!

¡Oh terra, ahir ab pler engalanada
  com un hermós joyell,
y avuy trista, retuda y desolada
  al pes de ton flagell!

No pot la ma del home resguardarte
  del llamp que t' ha abatut,
ni á tos bracos un sol ser retornarte
  dels que, trista, has perdut.

Mes pot alçar tes cases derruhides,
  dá abrich al cos gelat,
gorir los dolls de sang de tes ferides,
  la hermosa Caritat.

Miráula com d' amor lo ceptre empunya
  socors trovant arréu,
mirau com nostra honrada Catalunya
  ha respost á sa veu.

¡Oh pátria, oh térra sempre á l' avançada
  de quant es noble y gran,
sempre als cims mes enlayrats portada
  per ton alé gegant!

No acabis tas almoynes benehides,
  qu' encar' bat l' huracá,
encara raja sang de les ferides
  y hi ha órfes sense pa!

Recorda que l' almoyna mes petita
  pot calmar son anhel
que lo que en mans del pobre 's deposita
  Deu ho retorna al cel!