Poesies catalanes (Monserdà)/La infael

LA INFAEL

PREMIADA AB LO TÍTOL Y MEDALLA DE MEMBRE DE L' ACADÉMIÉ MONTREAL DE TOULOUSE (FRANCE) EN LO CERTAMEN INTERNACIONAL DE 1883.

I

Voreta de la mar— n' hi ha una nina,
com flor del lliri blanch— n' es de bonica,
d' un gentil jovencel — amors somnia,
amors que ab estret nú— ses aymes lligan:

Les ones de la mar— dolces somriuhen;
los aucellets del bosch — llurs cants refilan;
llançant dolls de perfums— passan les brises,
y ab sos colors més bells— les flors s' oviran.

II

Voreta de la mar — plora la nina;
li han donat marit — á qui no estima.
Dolces hores d' amor— ¡com sou fugides!
Lo cor adolorit — ¡com vos sospira!

Mes les ones del mar— rodolant tristes,
s' atansan á sos peus— y l' acarician:
besan son front ardent— galanes brises,
y esclatan á son pás— les flors polides.

III

Voreta de la mar— passa la nina:
en braços del amor — se n' es fugida:
lo marit ha deixat— ja no es captiva!
¿Perqué son cor oprés — ni menys respira?

Les aucellets del bosch— apar que xisclan;
les ones de la mar— furients la miran;
les satinades flors— cauhen marcides;
tant sols l' ángel del mal— llança un somriure.

Juliol de 1883.