Poesies catalanes (Monserdà)/Les tres banderes

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

LES TRES BANDERES


PREMIADA AB LO LLORER DE PLATA Y OR EN LO CERTÁMEN DE LA JOVENTUT
CATÓLICA DE BARCELONA EN 1888


ANY 1708


I


La nineta era gentil,
com poncella mitj badada,
tenia d' or los cabells
y del lliri blanch la cara.

Del blau cel tenia 'ls ulls
que com dos sols brillejavan,
y en la boqueta un somrís,
alegre, com un trench d' auba.

La nineta tot riguent
en son treball s' afanyava,

cusia bells gallardets
d' una roba ensatinada.

-¿Per quí donsella cusiu,
eixes banderes rosades?
— Per honrar á la primcesa
que 'ns arriva d' Alemanya.

Demá devall mon balcó,
passará per maridarse,
ab lo nostre rey aymat,
lo valent Arxiduch d' Austria. .

De mon trajo de les festes
per mon balcó he fet les gales,
que 'l pare, diu, qu' está en ells
la salvació de la pátria.

II

ANY 1713

Han passat los jorns de festa,
han passat les alimaries,
los Arxiduchs son lluny, lluny,
de la terra catalana.

Lo poble lluyta y sofreix,
mes eneara té esperança,

no sap que la gratitut
es flor que no sempre grana.

La nineta, bella y trista,
sospira, resa y s' afanya,
tot brodant en rich penó,
l' escut de les Quatre Barres.

—¿Per quí nineta brodáu
eixa bandera galana?
— Per mon nuvi y mos germans,
que avuy fan son bateig d' armes.

S' han fet de la Coronela
pera defensar la pátria,
deixant com un cementiri
nostre cor y nostre estatje.

Lo pare, que 'ls pot manar,
los ha animat en sa tasca,
prometentlos aná ab ells,
si prest no 'n son de tornada.

La mare 'ls ha vist sortir
ofegant un mar de llágrimes;
mes pera ferlos quedar
no 'ls ha dit una paraula.

Jo que ab ells ne tinch lo cor
he plorat sens amagarme,

mes, de mon trajo nupcial
eixa bandera he tallada.

Si retornan vencedors,
será 'l goig ma mellor gala,
que 'l pare, diu, no hi ha pler
com veure lliure la pátria.

III


ANY 1714


La nineta un jorn gentil,
sembla avuy flor mustigada,
sos ulls brillan sens calor,
com dos estels que s' apagan

Ab ses tremoloses mans
una bandera n' acaba:
¡ay! no ostenta 'l tó vermell
ni tampoch les Quatre Barres!

Les insignies de la Mort (9)
en son centre hi té clavades
y es negre, com negre nit,
lo drap ab qu' está formada.

La nineta no somríu,
ni tampoch ne llança llágrimes:
sols cús y cús, sens descans,
com á roda que no para.

—¿Per quí donsella cusíu
eixa bandera qu' espanta?
-Pera mostrarla á la host
del fer butxí de la pátria.

Mon pare en lo baluart
se n' es mort de Santa Clara
y en la creu de Sant Francesch,
mon núvi y germans descansan.

La bandera de la Mort,
Barcelona, avuy demana,
¡de mon trajo d' orfaneta
la bandera está tallada!

Eixa nit ha d' onejar
al cim de les barricades.
¡Avans morí que se' esclaus!
així sempre ho digué 'l pare—

Y la nina, cús y cús,
com á roda que no para,
tot sentint com só infernal
lo brunsiment de les bales.

Quan lo sol es á Occident,
la bandera está acabada,
quan li ha donat l' últim punt,
la nina resta cadavre.

ENDREÇA

Tals van esse 'ls defensors
de la ciutat catalana;
en los temps que Deu y 'ls Furs
llurs cors ardits feyan batre.

Lo que 'ns va pendrer un rey,
nos ho pot donar un altre,
si les nostres llibertats
estimem com van fe 'ls pares.

Si portém dins nostre pit,
la seva fé inmaculada,
si nostre divisa es sols
Deu y la Llar, Furs y Pátria.


Febrer de 1887.