Poesies catalanes (Monserdà)/Berenguer lo vell

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

BERENGUER LO VELL


PREMIADA AB ACCÉSSIT EN LA JOVENTUT CATÓLICA DE BARCELONA EN 1880
Una corona.

Sol está lo noble compte,
sol está en la sua cambra,
mostrant l' argentada testa
cayguda damunt la taula,
en quin ample espay s' oviran
en aplech desordenada,
de pergamí grogues fulles
á mitj escríurer dexades.
De tant, en tant, lo bon compte,
les prén y rellitx ab ansia,
y tan prést lo nom esborra
que, Pere Ramon estampa (2)

com altre colp torna á escríurel
afeginthi noves ratlles,
com jaquint lluny d' ell les fulles,
mostra clar, que no li plauhen.
— ¡Deu y Senyor, Rey de reys;
ab veu conmoguda esclama,
Vos que al doll de vostra ajuda
m' heu fet vence' en cent batalles,
y als alarbs acorralant
viles y castells guanyarne,
y no sols de mos dominis
jaquirne á sa hóst damnada,
sinó forçar á llurs prínceps
á pagar tributs y párias;
Vos que sapiguent l' amor
ab que á ma patria estimava,
m' heu dexat á cap portar
la compilació d' Usatges:
Vos que llegint mon desitj
de contemplar respectada,
engrandida y poderosa
á la terra Laletana,
m' heu permés unir á ella
forts estats de l' Aquitania; .
un raig de llum vos demano,
qu' en lo pervindre guiantme,
ab mon testament enclogui
la ventura de ma Pátria!

¿Déch, de mon desditxat fill,
oblidar lo crim qu' espanta,
y posar mon honrat ceptre
en ses mans ensangrentades?...
¿Caldrá aixecar dos poders? .. .
¿Caldrá partir l' heretatge?...
¡Ay dólç somni de ma vida!
¡Ay unitat desitjada!
¿Per qué afanyarm' pera ferte
si habia de troçejarte!!—

Aixís lo compte 's planyia,
de son sitial alçantse,
y obrint gótica finestra
vers lo cel los ulls girava.
Espargits eran los núvols,
flamejanta l' estelada,
y en l' espay que lliure 's veya
enfront sa mateixa cambra,
dos estéls de gran brillor
ben atançats l' un de l' altre,
entre tots gran pas s' obrian
y en vers l' orient avançavan ;
mes ¡ay! que celistia roja
n' era lo solch de son rastre!
Mal entés va ser peñ compte,
l' avís que 'l cel li donava,
lo roig color de la sanch,

li semblá de llors la flama,
y ofuscat son pensament
nobles il·lusions forjantse,
tot bategantli lo cor
de sos fills entrá en la cambra.

Descuydats abdós dormian
de sa ignocencia en la calma,
mes en la regió dels somnis
llurs esperits fantasiavan,
puig l' un ab dólç goig somreya,
y enuig fer mostrava l' altre.
Ab goig lo compte 'ls ovira,
son cor rublint d' esperança,
y atansantse al bon Ramon,
aixís contemplantlo parla:
-¡Bé la bondat y noblesa
ta faç hermosa retrata!
Tú farás servar les lleys,
compilades peñ teu pare;
tú enaltirás á l' Esglesia
famosos temples alçantne,
tú farás florir les arts
donantles protecció alta;
tú acullint á los teus pobles
baix tes benfactores ales,
serás per ma Catalunya
lo Sant Angel de la Guarda!

Y tú, digué en Berenguer,
los febrosos ulls ficsantne;
tú agosat, terch, irascible,
brandant ta potenta espasa,
serás terror dels alarbs,
y d' enemigues maynades;
y de conquesta, en conquesta,
portant nostres Quatre Barres,
farás tan gran eixa terra
com mon cor l' ha somniada!
Així parlava 'l bon compte,
quan los infants despertantse,
y esguardant la conmoció
qu' en sa fáç era pintada;
per un amorós impuls
ensemps en sos braços cauhen!
Lo compte ses dues testes
confón en tendre abraçada;
y aixecant al cel la vista
ab nuada veu exclama:
— ¡Com vos coronan mos braços
la corona heu de portarne!

Febrer de 1879.