Poesies catalanes (Monserdà)/A S. M. D.ª María Cristina de Habsburg-Lorena, reyna regent d'Espanya, ab motiu de sa vinguda á la Ciutat de Barcelona pera la obertura de sa Exposició Universal

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

A S. M.


Donya María Cristina de Habsburg-Lorena
REYNA REGENT D' ESPANYA


Ab motiu de sa vinguda á la Ciutat de Barcelona
pera la obertura de sa Exposició Universal,


¡Salut! augusta Reyna, que á la real potencia
que llú en vostra corona, juntar Deu ha volgut
l' esclat de jovenesa, l' estel de la clemencia,
l' encís de la hermosura, lo flam de la virtut.

Per la primera volta, la terra catalana
ab vostres fills en braços joyosa trapitjeu:
¡Veniu, veniu á ella, oh excelsa sobirana,
lo poble que 'us aclama, d' antich lo coneixeu!

Lo poble que 'us rodeja fill es d' aquell que un día
á rius sa sanch ardida doná als vostres passats,
que en gegantesca lluyta de folla idolatría,
vostra imperial ensenya va alçar en cent combats.

Tal volta, ¡oh gran regina! ja en jorns de la infantesa,
dessota 'ls bells celatjes de vostre cel nadiu,
les gestes al contarvos d' eixa enlayrada empresa,
l' aspror també 'us digueren de nostre poble altiu.

Voltats per les montanyes, sentint l' alé del roure
y, pel llevant, del ona l' acompaçat rugall,
los filis d' aquesta terra cap vent los fa somoure;
d' adulacions no 'n saben, son nervi es lo treball.

Mes si ab sa veu asprosa, ressó de sa energía,
sentiu que 'us victoreja, creyeulo, surt del cor:
com per María Tresa va fer un jorn la Hungría,
sabría qui 'us aclama, per vos sufrir la mort.

Als ulls del nostre poble, no sou sols sobirana
que empunya ab ses mans belles lo ceptre de cent reys,
li sou l' Arxiduquesa, que vé á donar ufana
al arbre memorable de nostres furs y lleys.

Li sou la docta Reyna, que filla de la terra
dels plers de la familia, de Deu, del Art, del Dret,
en lloch d' obrí á sos pobles les furies de la guerra,
vé á obrirlos les grans Festes de son florit esplet.

Al lloch hont Barcelona dona capdal exemple,
al lloch qu' ensangrentaren los odis y rencors,
la Industria catalana hi ha alçat fraternal temple,
la sanch se n' es tornada gemat verger de flors.

Y Deu que en Vos esguarda sa filla ben aymada,
que pera Vos un ceptre li ha semblat petit,
que tant com benvolguda, volguentvos venerada,
deçobre negres toques, corona 'us ha cenyit;

Ne vol que les mans pures, que may la mort dictaren,
benefactores obrin les Festes de la pau.
¡Veniu! á enaltir l' obra, que fé y treball alçaren:
¡Veniu! á rebre 'l ¡Visca! de nostre poble brau:

A rebrer la corona de mes capdal valía,
la que les vostres obres guanyarse han sapigut:
los llaços de la forsa l' atzar pot desfe' un día,
jamay los que nuaren l' amor y la virtut.

Exemple de regines, clement, ardida, austera,
gelosa guardadora de nostres patries lleys,
de Vos la nostra terra, son nou pervindre espera:
que sols de les grans mares ne surten los grans reys.


Maig de 1888.