Poesies catalanes (Monserdà)/Aplech á les Astunes

APLECH A LES ASTUNES

Dedicada á la bonica vila de Banyoles.

POESIA POSADA EN MÚSICA PER CHOR Á VEUS SOLES PER LO REPUTAT MESTRE COMPOSITOR D.CÁNDI CANDI

I

L' auba despunta:
la flor que 's bada,
l' au ja tornada
vers son xich niu,
nos diu que Pasqua,
ja n' es vinguda;
que ja 'ns saluda
l' ardent istiu.

Ja tots esperan
en mitj la plaça:
ja l' hora paça:
¡Noys, apretém!

Ja lo sol daura
monts y llacunes;
á les Astunes
¡aném! ¡aném!

Los aucells cantan
dins la verneda,
devall l' arbreda
raja la font;
los prats s' enjoyan
de flor novella;
festa més bella
no hi es al mon!

Les nostres provisions son ja finides
la forsa y alegría hem recobrat;
doném esplay al cor, nines garrides:
¡Comprém torrat!

Apar que dona goig tanta avellana,
sa prima closca ab nostres dents trenquém.
Lo flaviol ja 'ns crida á la sardana:
¡aném! ¡aném!

Atanséuvos minyons, veniu ninetes
y cerquém per les balles un bon plá;
ab breu instant son les rodones fetes:
¡forta la má!

Ja los bells sons del tamborí y la gralla,
de goig ómplen les conques y serrats:
son toch, conmóu á vells y jovenalla:
¡gosém plegats!

Les barretines,
ja son onades,
que van y tornan,
pujan y baixan:
los cors bategan,
los peus no paran,
los ulls relluhen
los llavis parlan;
suspirs y estretes,
tampoch no 'n mancan
als bells compaços
de la Sardana.

Ells son bons moços,
y élles ¡s' ho valen I
la jovenesa
los dona gracia,
virtut y joya
los engalana,
y baix les serres
de ses mantanyes,
riuhen y gosan,
ayman y ballan,

als sóns ayrosos
de la Sardana.

Ja 'l sol enmantellat per roja vésta,
s' enfonsa en Occident;
ja l' últim raig de llum, d' eix jorn de festa,
s' apaga dolçament.

Cerquém nostres companys, filles y esposa,
deixém Aplech y ball:
repós, dú de la nit l' ombra confosa:
demá, es jorn de treball.

Ell es la sava de nostra vida,
la pau y ditxa de nostra llar;
en terres hermes ne treu florida,
y ab fé y constancia, les fá granar.

Per éll progresa l' art y ciencia;
son pas trasforma los monts y plans;
per éll es grata nostra existencia;
per éll los pobles logran ser grans.

Ja centellejan
clares y belles,
randes d' estrelles
en lo cel blau;
ja ab lo jorn finan

plers y canturies.
Monts y boscuries,
resteu en pau

Adeu Astunes,
niu d' aus cantores
hont l' espay d' hores
es sempre breu.
A doll gosarem
pler y alegría;
per tant bell dia
¡Mercés á Deu!

11 Octubre de 1883