Poesies catalanes (Monserdà)/A la Verge de Montserrat

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

A LA VERGE DE MONTSERRAT


POESIA ESCRITA EN L' ALBUM QUE 'LS POETES CATALANS
DEDICAREN Á LA EXCELSA PATRONA DE CATALUNYA
AB MOTIU DE LES FESTES DEL MILENARI


Mareta mia, reyna y Senyora,
de nostre terra preuhat joyell,
de nostre vida rosada aurora,
en ses tempestes segur vaixell:

Corona hermosa de flors polides
á ton front verge volem cenyir;
jamay ses fulles serán marcides
que amor santíssim les feu florir.

¡Quin pler, si digne mon brot d' herbeta
fos de la Mare de tot un Deu!
¡Trista follia! la mesquineta
ni sols sab dirte tot l' amor meu!

La patria ofrena, fent romeria,
á tos peus portan los catalans:
tots polsan l' arpa de l' armonía,
tots t' idolatran, tots som germans.

Fes que quants t' ayman com tendre Mare
y quans te deuhen sa citra d' or,
com ton amparo ne gosan ara,
en lo cel gosin de ton amor.