Poesies catalanes (Monserdà)/Lo campaner

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

LO CAMPANER


PREMIADA AB ACCÉSSIT EN LO CERTAMEN DE GRANOLLERS EN 1881


Mort del Condestable de Portugal 1466.


I

— Canapaner, bon campaner,
¿no m' en dirias
perqué 'n son los tochs de goig
que avuy repicas?
— Pera dir á Granollers
la vostra ditxa:
per honrar lo brau capdill,
qu' entra á la vila;
per llohar al brillant sol
que ab sa llum viva,
ha aclarit la tempestat
que 'ns açolía,

per honrar al que ha vingut
pera dar vida
á les pátries llibertats
qu' en Joan ocoía;
que ha vingut per recullir
lo ceptre insigne,
que arrancá al brau compte Urgell
sort enemiga;
pera ser dels catalans
capdill y guía,
pera los llors esmortits
ferne reviure,
pera la patria lliurar
d' ésser captiva,
tenint per amo y senyor
rey parricida! I
—Campaner, bon campaner,
¡ben ferm repica!
Qu' escampen tos vibrants tochs
la nostre ditxa.
¡Ay vila de Granollers
¡qui ho pensaría,
¡qu' en fósses per hoste aytal,
tú la escullida!

II

— Campaner, bon campaner,
no m' en diries

¿cóm les campanes avuy
brandan tan tristes?
—Per plorar lo nostre dol
de nit y dia,
per plorar les llibertats
avuy finides.
— Sols aixís un altre jorn
les he sentides;
Quan en Cárles va morir
així 's planyían!
— Es que avuy com allavors
n' es la desditxa,
y pel cor del rey Joan
les alegríes.
¡Ay! ciutat de Granollers,
¡ay! noble vila,
¡qu' en fósses son llit de mort
¡qui ho pensaría!
— Has perdut noble capdill
de raça ardida:
has perdut branca gegant
de soca antiga:
Has perdut lo descendent
d' aquell qu' un dia,
per salvar les llibertats
perdé la vida.
¡Ay! brau net del compte Urgell,
com éll insigne,

¡qué 'n será dels catalans
mancats de guía!
¡Ay! pátria ¡perduda n' ets!
ton sol declina:
tindrás per amo y senyor
¡rey parricida!
— Campaner, bon campaner,
¡ab dol repica!
Campanes, sens may parar
¡brandeu ben tristes!
No paréu los tochs de mort
de nit ni dia,
feu qu' arrivi á Portugal
nostra desditxa!
Que á la pátria sens conhort
ton só li diga,
que sa esperança ha esfondrat
fel y matsines!
Que n' es mort lo compte ardit
que tant valía!...
Campanes de Granollers
¡branden ben tristes!


Febrer de 1880.