Poesies catalanes (Monserdà)/Al Sant Cristo de Lepant

De Viquitexts
AL SANT CRISTO DE LEPANT


GLORIOSA IMATGE DE NOSTRE SENYOR CRUCIFICAT QUE'S VENERA
EN LA CATEDRAL DE BARCELONA


0h salve Imatge hermosa, dels cristians aymada,
ab la potencia inmensa d' inestingible fé,
pe'ls fills d' aquesta terra volguda y venerada,
com joya la mes rica qu' en sa corona té!

Jamay en ta capella los jubileus acaban,
ni fina may dels ciris la resplandenta llum,
ni 'ls resos fervorosos que ton Sant Nom alaban,
ni del amor mes tendré l' encisador perfum.

Que 'ls cors que baix tes plantes, ab viva fe 's congregan
com movedices ones que besan ton altar,
com gros esbart d' abelles que amorosides bregan
per heure la mel dolça que 'ls dones sens parar;

No solament veneran en eixa hermosa Imatge,
lo sacrossant emblema del més capdal amor,
lo immens del sacrifici fet al humá llinatge
y d' una mort cruenta martiris y dolor;

Recorda eixa esculptura, pe'ls segles ennegrida,
la més brillanta gesta que véren les nacions,
los llors d' una jornada hont fouw de mort ferida
la corva mitja lluna pe'ls cristians penons.

Apar que á ta presencia la pensa nos transporta,
á aquelles curtes hores de gegantesch combat;
apar de Joan d'Austria sentir la veu qu' exorta, .
á darne sanch y vida pe'l Mártir Encreuhat.

Apar de sa galera mirar la tallant prora,
portant demunt les ones aquesta Imatge y creu:
paçantla magestuosa pe'l mitj la esquadra mora,
dihentli ¡Enrera! ¡Enrera! ¡qu'está ab nosaltres Deu!

Apar que de les flotes sentim les acomeses,
veyent elms y coraçes als raigs del sol lluhir,
y unirse y barrejarse y en fera rábia enceses,
lluytar ab l' heroisme de vencer ó morir.

Apar que 'ls crits s' entenen que aclaman la victoria
al turch capdill al vencer Moneada y Requesens, (5)
apar qu' en sentim flayre d' aquella brillant gloria,
hont conquista la pátria sos llors més explendents.

Ahont com esfondrades per força sobirana,
al fons del mar rodaren les enemigues naus,
y ab dolls de sa sanch noble l' ardida host "cristiana
torná á ses llars volgudes á centenars d' esclaus.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

¡Soldats, héroes y princeps, que ab sens igual bravesa
dins vostre ánima noble sentiau lo pesar
de no tení' ¡cent vides! per da' en aquella empresa
portada á cap en ales de vostre fe exemplar:

¿Hont sou? com les espigues per corva falç segades^
la pátria 'us ha vist caure baix l' urpa de la Mort:
tal volta fins les cendres baix márbres sepultades,
del temps han sufert ¡tristes! Jo jou devorador.

Mes restan de la historia les memorables fulles,
per consignar en elles lo vostre alé gegant;
encar Montserrat serva del infael despulles,
per vostra má potenta guanyades en Lepant.

Y mes que llors é histories, teniu com maravella,
com remembrança eterna, com lo tresor capdal,
lo prodigiós Sant Cristo, que com brillanta estrella,
omplena ab sa llum viva la nostra Catedral,

Allí dins de sa esbelta capella sumptuosa,
volguda y conservada com divinal joyell,
lo catalá hi venera la creu miraculosa
per l' ínclit Joan d' Austria, portada en lo vaxell.

Allí ab emoció ovira la Imatge que inclinada
son cos sagrat aparta vers al indret del cor. (6)
¡Lo Redemptor deis homes, no va voler danyada
la bresca hont los reserva los dolls de son amor!

Devant d' eixa esculptura que bellament publica
del Deu de cels y terra, l' imperi omnipotent,
lo vell, en mitj sos resos, al tendré net explica
la narració heretada d' aquell combat valent.

Allí apren nostre poble, mellor que en fulls d'historia,
com llurs paçats van esser del fer alarb espant,
allí de la fé santa contempla la victoria,
puix mira en lo Sant Cristo, les glories de Lepant.

ENDREÇA

¡Oh gloriosa Imatge del nostre poble aymada!
¡Oh estrella guiadora d' un cel sempre seré!
¡No 'ns tanquis los teus braços y d'eixa creu sagrada,
com aquell dia vctlla per nostra patria y fé!


Juny de 1882.