Poesies catalanes (Monserdà)/Sense feyna

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

SENSE FEYNA


PREMIADA AB ACCÉSSIT EN LO CERTÁMEN DE LA JOVENTUT CATÓLICA
DE BARCELONA EN 1885

Son les nits fredes y llargues
y de dia es trist lo sol,
en mon cor regna la pena,
en ma llar lo desconsol.
Lo treball que es ma alegria
fa dos mesos s' ha tancat;
¡Pobres fills de mes entranyes
sense pá en l' hivern gelat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Per feyna de porta, en porta,
he trucat ab frenesí.
¡Si haguessin vist quan patía,
prou m' haurian dit que sí!

Ab l' ánima feta á troços
en una almoyna he pensat:
mos llávis l' han mormolada
¡Pero la veu m' ha faltat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Ab los richs que aprop méu paçan,
no m' hi ficso ni un instant;
sols se clavan mes mirades
en los que veig treballant.
Aquex matí uns á la feyna
una cançó n' han cantat,
no sé qu' he sentit en l' ánima
¡mes los ulls m' han espurnat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Moltes voltes m' esparvera
lo que paça pe 'l cap méu.
¡Beneyta sia la mare
que m' ensenyá á creure en Deu!
Al pujar per mon calvari
son sant recort m' ha alentat,
sens tenir lo cel per guia
¡no sé hont hauria parat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Quan derrera les tenebres
miro tornar la claror,
la esperança benhaurada
sens voler me torna al cor.
Jo no demano riqueses,
treball ¡no 'm pot ser negat!
¡Ab quin delit que pendria
lo ribot mon bráç sapat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

¡Cóm veuria venturosos
á la muller y als fillets
y dormí en eixes nits fredes ^
calentons y abrigadets!
¡Y lo pá abundant á taula!
¡Y lo perol curullat!
¡Sense deurho! ¡ab los estalvis
de mon jornal ben guanyat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

¡Il-lusió, folla esperança
que á mon pobre cor atrau!
ni he trobat un pam de feyna,
ni per vendre 'm resta un clau:
lo fléquer ¡ja pá no 'ns dona!
¡Próu que 'l pobre 'ns ha fiat!

Deu li pagui les moçades
que á mos fills han alentat!
 ¡Ay, la riquesa del pobre
 es treball assegurat!

Tots me diuhen que m' esperi ..
esperar sens cap socós...
si ja 'l dol y la miseria
han soterrat lo meu cós!...
Al morir, al mon no culpo
de la créu que m' ha donat,
ñns mes penes mes amargues
li perdono de bon grat!
 ¡Ell no sap lo que 's pe 'l pobre
 Lo treball assegurat!

Febrer 1885.