Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II/Índex
materies principals
_______
(serie catalana)
____
Notes autobiogràfiques, pàg.—Preciós resum de la vida del poeta, escrit per ell meteix al complir vint i cinc anys, amb un complement afegit als cinquanta. Document psicològic insustituible.
Cercant el comte Arnau, pàg. 31.—Impressió fonda del vell claustre del monastir de Sant Joan de les Abadeses, ahont cerca el secret de la formidable llegenda catalana.
An en Clavé, pàg. 37.—Nota de circumstancies, per un aniversari de la mort d'aquell patrici, que descobrí i arrelà la música, poesia del poble, dins el gran centre industrial.
La lliçó dels ametllers, pàg. 39.—Divagació poètica sobre l'arbre-símbol de la llibertat i la imprudencia
candorosa.
La parella eterna, pàg. 43.—Fantasia sobre'l joc tràgic de la vida i la mort; l'amor torna a la vida lo que la mort desorganisà, perquè'l dolor tingui conciencia de si meteix.
Fermentum, pàg. 49.—L'amor fermenta amb l'odi; l'odi es el principi actiu de l'amor; una manifestació enérgica
però indirecta de la tenebra que's vol convertir en llum.
De les reials jornades, pàg. 53.—Es el famós opúscul en forma de diari, en que l'autor trassa l'historia espiritual
del primer viatje del rey Alfons XIII a Barcelona (abril de 1904) en plena pujada del catalanisme. Interessantíssim document de psicologia de les multituts. Va apareixer per primera vegada en forma de follet.
Assaig de crítica, pàg. 75.—A propòsit de la Lluisa, òpera de Charpantier. Idees molt curioses sobre'l drama líric i sobre la música moderna en general.
La ginesta, pàg. 81.—Article-himne, consagrant aquella flor com la flor nacional de Catalunya.
El Nadal de Sant Joan, pàg. 85.—Visió lluminosa de festa, de la nit plena de meravellas, dels focs tradicionals; Nadal de l'estiu; Sant Joan té la gracia «d'haver sentit venir
a Jesús abans que tot-hom».
Ville d'Eaux, pàg. 89.—Prosaisme d'aquestes estacions, esplotades i sindicades. Arranjament decoratiu i belleses naturals contemplades prenent bitllet a la taquilla.
Conversa bilingüe, pàg. 95.—Contra'l fals bon tò d'aquelles families barcelonines que proscriuen el català, parlant un castellà llastimós.
L'Octubre, pàg. 99.—Contemplació del «mes de la pau», de «la aspera del començament».
Una calaverada, pàg. 103.—Tentativa delicada i quasi única d'en Maragall com a cuentista.
Cançó, pàg. 111.—Subtil divagació poètica sugerida per un vell captaire que cantava una cançó a plassa major de Sarrià, el bell matí d'un diumenje.
A la «Sagrada Familia»), pàg. 117.—«Allà a la Sagrada Familia, hi passen coses admirables. Al redòs d'aquelles pedres ja miraculoses, s'hi congria un mon nou...» I segueix la visió, cada volta més ample i enlairada, del monument-poema de la Barcelona moderna, tema freqüent de l'autor.
Música amb maquina, pàg. 121.—Diatriba furienta contra els pianos de maneta i tota forma d'enviliment artístic
del poble.
Excursió a Tossa, pàg. 125.—Relació de viatje plena de lluminosa espiritualitat.
Al foraster, pàg. 131.—Deliciós quadret de la arribada
a un poble inconegut i de les emocions de quedar hostatja a casa d'un vell amic, en una cambra antiga... Y al matí la llum que us desperta, i «unes campanes d'un sò nou que toquen a missa» i un rellotje que no se sap ahont sona.
Fòra de temps, pàg. 137.—Encant de les coses fòra del temps en que la gent sol visitarles: terres, estacions termals, ciutats d'estiu o primavera, vistes en plè ivern.
Marta, pàg. 141.—Deliciós recort d'excursionista pirenenc, contat amb un art admirable.
Per curt de genit, pàg. 147.—Un altra de les contades tentatives de contista d'en Maragall: un jove de montanya
que va a Vich per quefers i demana a un negociant la filla de qui s'ha enamorat; per un mal entès, creuen que's refereix a la pubilla i no a la segona, i per feblesa i curtedat s'hi deixa casar i es infeliç.
Al carril, pàg. 151.—Té un ancís l'anar pel carril, diferent d'anar a peu o en carruatje: tot passa més depressa, més abocetat; i la visió n'es tan més ideal quant més fugitiva.
L'últim xiscle, pàg. 155.—Emoció de l'últim viatje del tren de Sarrià, convertit en tranvia elèctric: poesia de les coses urbanes i habituals.
Ja hi som, pàg. 159.—Nova salutació als ametllers florits.
Carnestoltes, pàg. 163.—Se veu que dins això del Carnestoltes hi ha alguna gran cosa bona i alguna gran cosa dolenta. Mirèu les criatures: quina bojería pera disfressarse i quin esferehiment devant les disfresses...
La gran setmana d'Octubre, pàg. 167.—Altre dels articles documentals de la historia contemporània de Catalunya: Congrés de la Llengua Catalana (1906); emocions, palpitacions i esperances que l'enronden.
Entenem-nos, pàg. 171 —Observacions a una conferencia d'en Jaume Brossa a l'Atenèu (1906) contra l'art «regional» i a favor de l'europeisme estètic. «La recerca de la nostra ànima es l'únic camí de lo veritablement mondial», segons en Maragall.
L'alçament, pàg. 181.—Continúa la serie de les grans planes d'historia catalana sentimental; expressió la més alta que ha tingut el moment de la Solidaritat Catalana, quan les eleccions de 1907.
An en Pere Corominas, pàg. 187.—Comentant el projecte d'una gran Exposició llatina a Barcelona, que havia
iniciat el primer.
Visca Espanya!, pàg. 192.—Altre article de gran sensació, explicant el nou patriotisme espanyol que s'alça contra'l vell i el nou sentit del visca Espanya que abans s'imposava per força als catalans com una palinodia.
La parroquia, pàg. 195.—Ella es l'organisme elemental de la germanor cristiana; si la nostra vida espiritual fos
lo que hauria d'ésser, ens adonariem de la gran trascendencia de la parroquia, aplec de fogars i families.
A Ivon l'Escop: Alerta!, pàg. 201.—Contra el malparlar dels catalans. Primer de la creuada pera la dignificació de la llengua. «Purifiquèm la nostra llengua amb un carbó encès com el profeta». Esborrèm la mala paraula «encare que sia amb foc, encare que sia fent seguir la pell i buidant l'òs, si cal».
El fantasma, pàg. 205.—Nou recrudiment de l'odi a Catalunya amb motiu de les eleccions a final de 1908, quan els monàrquics de Madrid per haver triomfat en Lerroux deien: hoy es un día de gloria para España. L'Espanya d'ells, segons en Maragall, es un fantasma; no la nostra que es una esperança i una realitat.
Ah! Barcelona... pàg. 209.—Comentari bullent, especie de treno profètic i grandiós sobre la setmana tràgica. Barcelona no té amor no pot trobar-lo ni redimir-se més que per via del patiment, del martiri.
An en Cambó... i als altres, pàg. 215.—Altre comentari plè d'amargor, per la campanya sorda contra el jove polític, atribuida per en Maragall al vici català de no permetre superioritats de cap mena.
Per l'Empordà, pàg. 210.—Enlloc com en l'Empordà hi troba l'autor el principi actiu de la catalanitat: si tot Catalunya se perdés, pero restés l'Empordá, Catalunya tornaria a reixir.
La Iglesia cremada, pàg. 221.—Emocionant descripció d'una missa oida a una Iglesia de les que patiren l'incendi de la setmana tràgica; sentiment de cristianisme primitiu desvetllat per la persecució, com en las catacombes. La lliga del bon mot, pàg. 235.—Nova explicació del seu objectiu; nova apologia de la puresa i santetat de la
paraula.
Elogi de la Paraula, pàg. 3.—Aquest Elogi i'ls altres que segueixen, de molt difícil extracte, són
essencials en la obra de l'autor; constitueixen ensemps la seva estètica, la seva ètica i la seva sociologia. No cal més que recomanar-los amb preferencia perquè donen la clau de tota la seva personalitat de publicista.
El catalanisme en el llenguatje, pàg. 71.—Explicant la vitalitat interna de la llengua catalana, pel fet d'haver resistit a dos sigles d'esterilitat literaria i a un sigle, el xix, tot ell de lluita y unificació: periodisme, sistema parlamentari, que fou precisament el de la renaixensa.
Als estudians, pàg. 85.—Exhortació al entussiasme ideal, com font de tota grandesa colectiva.
El drama musical de Mozart, pàg. 97.—Memorable conferencia a la Associació Wagneriana que conté una subtil interpretació del Don Joan i revela la finura de sensibilitat artística del nostre escriptor.
En pro de les varietats dialectals, pàg. 135.—Ponencia del autor en sentit d'utilisar les varietats dialectals en el conrèu de dita llengua, recomanant no deixar-se enlluhernar per un ideal d'unitat arbitraria.
El Rei en Jaume, pàg. 155.—Glosa magnífica de la Crònica de Jaume I, de la figura del gran rei i de la consolidació històrica de la nostra nacionalitat.
Joan Sardá, pàg. 191.—Es la necrologia llegida a l'Atenèu, constituint un bell estudi biogràfic i crític d'aquell escriptor, que fou en certa manera, pel seu sentit idealista, durant la moda del naturalisme francès, el precedent immediat d'en Maragall a Catalunya.
En Robert, home social, pàg. 205.—Altre recort necrològic, llegit també a l'Ateneu, en que desentranya amb gran penetració, l'atractiu exercit per l'honorable catalanista en virtut del dò de simpatia, més poderós a voltes que l'intel-ligencia pura o la voluntat ferrenya.
En Jacinto Verdaguer excursionista, pàg. 213.— Peça molt interessant per la psicología del gran poeta i per la comprensió de les fonts estètiques de l'art de Catalunya.
Biografia de Don Joan Mané i Flaquer, pàg. 229.— Estudi acabat i definitiu de l'il·lustre periodista català director del Diari de Barcelona, a qui tractà en Maragall diariament durant molts anys i de qui rebé infinitat de confidencies. El biògraf ha tingut la honrada abnegació de prescindir de si meteix i de fer una obra amplement objectiva i
DE PERSONES I OBRES CITADES
| Alago, Blasco d', 167,169. | Divina Comedia, del Dante, 46, 47, 48, 51, 52. |
| Alamany, Ramón, 161, 162. | Don Juan, de Mozart 106, 113. |
| Algo, d'en Bartrina, 192. | Dulce (general), 247. |
| Alfieri, 238. | Dupanloup, 252. |
| Alfonso XII, 265, 266, 267. | Durán i Bas, 237, 246, 280, 290. |
| Amadèu de Saboia, 257. | |
| Aones, Pedro, 158. | Eixalà, Martí d', 193, 237. |
| Aristòtil, 42. | Emerson, 6. |
| Att, 252. | Eneida, de Virgili, 46. |
| Azagra, Pedro Fernández d', 172. | Espartero, 244. |
| Exemen Dorrea, 172. | |
| Bach, 98. | |
| Balaguer. Víctor, 233, 238. | Faber, P., 252. |
| Balmes, 193, 237, 239. | Faust, de Goethe, 102. |
| Bartrina, 192, 194. | Fenollera, Amalia, 244. |
| Beethoven, 40, 42, 49, 100, 104. | Fòscolo, 238. |
| Berenguer d'Entença, 168-169. | Francesc de Assís, Sant, 18, 42. |
| Bismarck, 211. | |
| Blasco, Don, 158. | Galilèu, 81. |
| Brusi i Ferrer, Antòn, 237, 240, 241, 245, 246, 258, 260, 261, 271. | Goethe, 18,102, 233. |
| Campmany, 234. | Harpe, La, 239. |
| Cánovas del Castillo, 261, 265. | Hartzembusch, 192. |
| Cartas Provinciales, d'en Mañé, 265, 266. | Herèu, L' d'en Moragas, 195. |
| Catón, 42. | Homero, 49, 57. |
| Cervantes, 75. | Horaci, 57. |
| Clemencia Isaura, 148. | Hugo, Victor, 238. |
| Corella, Mossèn, 201. | |
| Coll i Vehí, Josep. 233, 234, 246,271. | Isabel II, 251, 254, 256. |
| Coloma, Lluís, 186. | Izquierdo (general), 260. |
| Coppée, 201. | |
| Cornel, Pedro, 172. | Jannet, 252. |
| Jaume I, 155-176. | |
| Dante, 40, 42, 46, 47, 49, 50, 51, 52, 53, 57, 100, 101. | Joan, Sant, 4. |
| Daudet, 194. | Joan 1, 180. |
| Diario de Barcelona, 237 i passim en tot l'estudi d'en Mañé. | |
| Lacordaire, P., 251. | |
| Lamartine, 238. | |
| Leonor de Castella, 157. |
| Llorens Xavier 193, 237, 271. | Ponte, Da, 113. |
| Llull. Raymond, 5. | Posada Herrera, 248. |
| Luis de León, Fray, 57. | Prat de la Riba, Enric, 177-178. |
| Prevost Paradal, 252. | |
| Maeterlinck, 201. | Prim (general), 259, 257, 262. |
| Mañé i Flaquer, Joan, 229, 290. | |
| Manzoní,233, 238. | Reynals, 237,246, 271. |
| Martell, Pere, 159,166. | Ríos Rosas, 247, 248. |
| Martínez Campos, 261, 262. | Robert, 206-212. |
| Mendoza de Vives, María, 271. | Rogent, 237. |
| Mestres, P.,235. | Rubió i Ors, 193, 237. |
| Milà i Fontanals, Manel, 203, 204, 237. | |
| Miraflores, marqués de, 248. | Sagarminaga, Fidel de, 277. |
| Monialembert, comte de, 252, 253, 267. | Salmerón, 225-228. |
| Moragas, 195. | Santa Eugenia, 166. |
| Mozart, 97-113. | Sardà, Joan, 191-204. |
| Muntcada, Guillem de, 161, 162. | Savigny, 237. |
| Muntcada, Ramón de, 161, 162. | Schiller, 46, 233. |
| Schlegel,2S9. | |
| Nabab, d'en Dauder, 194. | Schumann. 99. |
| Napoleón, 18. | Serrano, 262. |
| Narváez, 262. | Shakespeare, 49, 58, 102, 104. |
| Nicolás. August, 252. | Simón de Montfort, 156. |
| Nuñez de Arce, Gaspar, 194, 278. | Silvela, 280, 290. |
| Nuño, Don, 172. | Silvio Pellico, 238. |
| O'Donnell, 247, 251,262. | Taine, 192, 206. |
| Tiziano, 40. | |
| Parnell, 211. | Topete, 262. |
| Pasteur, 206. | Torre, Juan de la (psudònim d'en Mañé) 251. |
| Patti, 196. | |
| Pavía, 262. | Urquinaona (bisbe), 268. |
| Pere IV, 180. | |
| Pequeñeces, per Lluís Coloma, 186. | Vega, Ventura de la, 239. |
| Permanyer, Francesc, 237, 248, 249, 250. | Verdaguer, Jacinto, 213-224. |
| Piferrer, 192-193, 234, 236, 238, 239. | Virgili, 46, 57. |
| Pi i Margall 237, 239. | Vives i Mendoza, Maria, 271. |
| Pi i Molist, 74-75. | |
| Pius IX, 251. | Wagner, 102-104. |
| Play, Le, 252. | Walter Scolt, 235,238. |
| Polavieja, 280, 290. | |
| Yxart, 185-190, 201. | |
| Zola, 192, 194. |