Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/290

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ÍNDEX


Pàgs.
Dedicatòria 5
Pròleg 9


Cants d'amor


I. Qui no es trist de mos dictats no cur 31
II. Aixi com cell qui desija vianda 32
III. Algú no pot haver en si poder 34
IV. Lo viscahí que 's troba en Alemaya 35
V. Alt he Amor d' hon gran desig se engendra 36
VI. Tan en amor ma pensa ha consentit 37
VII. Clar es é mòlt á tot los amadors 38
VIII. Ja de amor tebeu james jo sia 40
IX. Si com un Rey senyor de tres ciutats 41
X. No 'm pren axí com al petit vailet 43
XI. Leixant apart l' estil dels trobadors 43
XII. La mia pòr de alguna causa móu 45
XIII. Dona si 'us am' no 'm graixcau amor 46
XIV. Sens lo desig de cosa deshonesta 47
XV. Tant he amat que mon grosser enginy 48
XVI. Tots los desigs escampats en lo mòn 50
XVII. Si apres grans mals un be 'm será guardat 51
XVIII. No pens algú que 'm allarch en paraules 52
XIX. Tot metje pren carrech de conciença 54
XX. Si com aquell qui per sa infinitat 55
XXI. Tal só com cell qui pensa que morrá 56
XXII. Cervo ferit no desija la font 57
XXIII. Colgen les gents ab alegria é festes 59
XXIV. Prenme 'n axis com á patró qu' en plaja 60
XXV. Oíu, oíu tots los qui be amats 61
XXVI. Si com rictat no porta bèns ab si 62
XXVII. ¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor 64
XXVIII. Axí com cell qui 'n lo somni es delita 65
XXIX. Qui 'm mostrará la fortuna lloar 66
XXX. Quins tan segurs consells vas encercant 68
XXXI. Malventuros no déu cercar ventura 69
XXXII. Cell qui d' altruy reb enuig é plaher 70
XXXIII. Si Deu del cos la mia arma sostráut 72
XXXIV. Alguns passats donaren si á mort 73
XXXV. O mort qui ets de mòlts mals medicina 74
XXXVI. Per mólt amar ma vida es en dubte 76
XXXVII. Si com l' hom rich que per son fill treballa 77
XXXVIII. Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar 78
XXXIX. Callen aquells qui d' amor han parlat 79
XL. Veles é vents han mon desig cumplir 80
XLI. Amor se dol com breument jo no muyr 82
XLII. Leixe la sort lo seu variat torn 83
XLIII. Si bé mostráu que mi no avorriu 85
XLIV. Retíngam Dèu en mon trist pensament 86
XLV. Lo jorn ha pór de perdre sa claror 89
XLVI. No 's maravell algú perqué m' enyor 89
XLVII. ¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor 91
XLVIII. En aquell temps sentí d' amor delit 93
XLIX. No pot mostrar lo mòn menys pietat 95
L. Mòlt he tardat en descobrir ma falta 95
LI. Lla sò atés d' hon sò volgut fugir 97
LII. A mal estray es la pena estranya 98
LIII. Tant he amat que vinch en desamar 99
LIV. ¿Hon es lo lloch hon ma pensa repose? 101
LV. No guart avant, ne membre lo passat 102
LVI. ¿Que 'm ha valgut contemplar en amor 104
LVII. Vos qui sabéu de la Tortra costum 106
LVIII. Ja tots mos cants me pláu metre en oblit 108
LIX. Bé 'm maravell com l' aire no s' altéra 109
LX. Ab vos me pot amor bén esmenar 110
LXI. Jo 'm recort bé del temps tan delitós 110
LXII. Lo temps es tal que tot animal brut 112
LXIII. ¿Qui será aquell qui en amor contemple 113
LXIV. Ab tal dolor com l' esperit s' arranca 116
LXV. Coratje méu á pendre esforç mòlt tart 117
LXVI. Lluny es lo temps que mon goig es complit 118
LXVII. Ma voluntat amant vos se contenta 119
LXVIII. No cal duptar que sens ulls pot hom veure 120
LXIX. O vos mezquins qui sots terra jahéu 123
LXX. ¿Qual será aquell qui fora si mateix 124
LXXI. No só gosat en demanar mercé 130
LXXII. Si en algun temps me clamí sens rahó 131
LXXIII. ¿Perqué m' es tolt poder deliberar? 134
LXXIV. Clamar no déu qui mal cerca si l' troba 136
LXXV. Malamént viu qui delit pert de viure 137
LXXVI. O fort dolor jo 't prech que mi perdons 139
LXXVII. Puix m' he penit, senyal es cert que baste 141
LXXVIII. Mes voluntats en grant part descordants 144
LXXIX. Als fats coman tot quant será de mí 145
LXXX. Sia cascú per ben oir atent 146
LXXXI. Si col malalt qui 'l metje lo fá cert 148
LXXXII. Aquesta es perdurable dolor 149
LXXXIII. Axí com cell qui 's parteix de sa terra 151
LXXXIV. Cert es de mi que no me 'n cal fer compte 152
LXXXV. Malehit lo jorn que 'm fón donada vida 156
LXXXVI. Mon bon senyor, puix que parlar en prosa 159
LXXXVII. Tot entenent amador, mi entenga 161
LXXXVIII. Mentre d' amor sentí sa passió 171


Estramps

I. Fantasiant amor á mi descobre 172
II. No sech lo temps mon pensamènt inmoble 174
III. Los ignorants amor é sos exemples 175
IV. Lo cinquen péu del moltó ab gran cura 177
V. Per lo camí de mort he cercat vida 184


Esparças

I. Si 'm demanáu lo grèu turmènt que pas 186
II. Tot laurador es pagat del jornal 186
III. Axí com cell que 's veu prop de la mort 187
IV. Si col malalt que llonch temps ha que jau 187
V. Quant plau á Dèu que la fusta peresca 187
VI. Jo só aquest é puch me dir mezqui 187


Demandes

Entre 'ls ulls é les orelles 188
Quant mes amáu tant mes temor teniu 188


Cants de mort


I. Aquelles mans que james perdonaren 193
II. O quant es foll qui tem lo forçat cas 199
III. ¿Qui será aquell del mòn superior 201
IV. Que val delit puix no es conegut 204
V. Si per null temps creguí ser amador 206
VI. La gran dolor que llengua no pot dir 208
VII. Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta 209


Estramps

Puix me trob sol en amor, á mi sembla 220


Cants morals


I. Si com lo Taur se vá fuyt per desert 227
II. Pujar no pot algú en mòlt valer 229
III. Molts homens oig clamarse de fortuna 230
IV. Jo crit lo be si en algun lloch lo sé 231
V. Vólgra ser nat cent anys ó pus atrás 233
VI. Pór de pijor á mólts fá pendre mort 234
VII. Mólt me par be que péns del altre món 235
VIII. Aquell ateny tot quant atenyer vol 238
IX. Lo tot es poch çó perque treballám 240
X. La vida es bréu é l' art se mostra longa 252
XI. Entre amor so posat é fortuna 259
XII. No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa 264


Estramps

I. Pahor no sent que sobres laus me vença 268
II. Qui de per si ne per Deu virtuts usa 269


Cant espiritual


Estramps

Puix que sens tú algú á tú no basta 279