Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Pàgs. | |
| Dedicatòria | 5 |
| Pròleg | 9 |
| I. Qui no es trist de mos dictats no cur | 31 |
| II. Aixi com cell qui desija vianda | 32 |
| III. Algú no pot haver en si poder | 34 |
| IV. Lo viscahí que 's troba en Alemaya | 35 |
| V. Alt he Amor d' hon gran desig se engendra | 36 |
| VI. Tan en amor ma pensa ha consentit | 37 |
| VII. Clar es é mòlt á tot los amadors | 38 |
| VIII. Ja de amor tebeu james jo sia | 40 |
| IX. Si com un Rey senyor de tres ciutats | 41 |
| X. No 'm pren axí com al petit vailet | 43 |
| XI. Leixant apart l' estil dels trobadors | 43 |
| XII. La mia pòr de alguna causa móu | 45 |
| XIII. Dona si 'us am' no 'm graixcau amor | 46 |
| XIV. Sens lo desig de cosa deshonesta | 47 |
| XV. Tant he amat que mon grosser enginy | 48 |
| XVI. Tots los desigs escampats en lo mòn | 50 |
| XVII. Si apres grans mals un be 'm será guardat | 51 |
| XVIII. No pens algú que 'm allarch en paraules | 52 |
| XIX. Tot metje pren carrech de conciença | 54 |
| XX. Si com aquell qui per sa infinitat | 55 |
| XXI. Tal só com cell qui pensa que morrá | 56 |
| XXII. Cervo ferit no desija la font | 57 |
| XXIII. Colgen les gents ab alegria é festes | 59 |
| XXIV. Prenme 'n axis com á patró qu' en plaja | 60 |
| XXV. Oíu, oíu tots los qui be amats | 61 |
| XXVI. Si com rictat no porta bèns ab si | 62 |
| XXVII. ¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor | 64 |
| XXVIII. Axí com cell qui 'n lo somni es delita | 65 |
| XXIX. Qui 'm mostrará la fortuna lloar | 66 |
| XXX. Quins tan segurs consells vas encercant | 68 |
| XXXI. Malventuros no déu cercar ventura | 69 |
| XXXII. Cell qui d' altruy reb enuig é plaher | 70 |
| XXXIII. Si Deu del cos la mia arma sostráut | 72 |
| XXXIV. Alguns passats donaren si á mort | 73 |
| XXXV. O mort qui ets de mòlts mals medicina | 74 |
| XXXVI. Per mólt amar ma vida es en dubte | 76 |
| XXXVII. Si com l' hom rich que per son fill treballa | 77 |
| XXXVIII. Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar | 78 |
| XXXIX. Callen aquells qui d' amor han parlat | 79 |
| XL. Veles é vents han mon desig cumplir | 80 |
| XLI. Amor se dol com breument jo no muyr | 82 |
| XLII. Leixe la sort lo seu variat torn | 83 |
| XLIII. Si bé mostráu que mi no avorriu | 85 |
| XLIV. Retíngam Dèu en mon trist pensament | 86 |
| XLV. Lo jorn ha pór de perdre sa claror | 89 |
| XLVI. No 's maravell algú perqué m' enyor | 89 |
| XLVII. ¿Qui 'm tornará lo temps de ma dolor | 91 |
| XLVIII. En aquell temps sentí d' amor delit | 93 |
| XLIX. No pot mostrar lo mòn menys pietat | 95 |
| L. Mòlt he tardat en descobrir ma falta | 95 |
| LI. Lla sò atés d' hon sò volgut fugir | 97 |
| LII. A mal estray es la pena estranya | 98 |
| LIII. Tant he amat que vinch en desamar | 99 |
| LIV. ¿Hon es lo lloch hon ma pensa repose? | 101 |
| LV. No guart avant, ne membre lo passat | 102 |
| LVI. ¿Que 'm ha valgut contemplar en amor | 104 |
| LVII. Vos qui sabéu de la Tortra costum | 106 |
| LVIII. Ja tots mos cants me pláu metre en oblit | 108 |
| LIX. Bé 'm maravell com l' aire no s' altéra | 109 |
| LX. Ab vos me pot amor bén esmenar | 110 |
| LXI. Jo 'm recort bé del temps tan delitós | 110 |
| LXII. Lo temps es tal que tot animal brut | 112 |
| LXIII. ¿Qui será aquell qui en amor contemple | 113 |
| LXIV. Ab tal dolor com l' esperit s' arranca | 116 |
| LXV. Coratje méu á pendre esforç mòlt tart | 117 |
| LXVI. Lluny es lo temps que mon goig es complit | 118 |
| LXVII. Ma voluntat amant vos se contenta | 119 |
| LXVIII. No cal duptar que sens ulls pot hom veure | 120 |
| LXIX. O vos mezquins qui sots terra jahéu | 123 |
| LXX. ¿Qual será aquell qui fora si mateix | 124 |
| LXXI. No só gosat en demanar mercé | 130 |
| LXXII. Si en algun temps me clamí sens rahó | 131 |
| LXXIII. ¿Perqué m' es tolt poder deliberar? | 134 |
| LXXIV. Clamar no déu qui mal cerca si l' troba | 136 |
| LXXV. Malamént viu qui delit pert de viure | 137 |
| LXXVI. O fort dolor jo 't prech que mi perdons | 139 |
| LXXVII. Puix m' he penit, senyal es cert que baste | 141 |
| LXXVIII. Mes voluntats en grant part descordants | 144 |
| LXXIX. Als fats coman tot quant será de mí | 145 |
| LXXX. Sia cascú per ben oir atent | 146 |
| LXXXI. Si col malalt qui 'l metje lo fá cert | 148 |
| LXXXII. Aquesta es perdurable dolor | 149 |
| LXXXIII. Axí com cell qui 's parteix de sa terra | 151 |
| LXXXIV. Cert es de mi que no me 'n cal fer compte | 152 |
| LXXXV. Malehit lo jorn que 'm fón donada vida | 156 |
| LXXXVI. Mon bon senyor, puix que parlar en prosa | 159 |
| LXXXVII. Tot entenent amador, mi entenga | 161 |
| LXXXVIII. Mentre d' amor sentí sa passió | 171 |
Estramps
| I. Fantasiant amor á mi descobre | 172 |
| II. No sech lo temps mon pensamènt inmoble | 174 |
| III. Los ignorants amor é sos exemples | 175 |
| IV. Lo cinquen péu del moltó ab gran cura | 177 |
| V. Per lo camí de mort he cercat vida | 184 |
Esparças
| I. Si 'm demanáu lo grèu turmènt que pas | 186 |
| II. Tot laurador es pagat del jornal | 186 |
| III. Axí com cell que 's veu prop de la mort | 187 |
| IV. Si col malalt que llonch temps ha que jau | 187 |
| V. Quant plau á Dèu que la fusta peresca | 187 |
| VI. Jo só aquest é puch me dir mezqui | 187 |
Demandes
| Entre 'ls ulls é les orelles | 188 |
| Quant mes amáu tant mes temor teniu | 188 |
| I. Aquelles mans que james perdonaren | 193 |
| II. O quant es foll qui tem lo forçat cas | 199 |
| III. ¿Qui será aquell del mòn superior | 201 |
| IV. Que val delit puix no es conegut | 204 |
| V. Si per null temps creguí ser amador | 206 |
| VI. La gran dolor que llengua no pot dir | 208 |
| VII. Cobrir no puch la dolor que 'm turmenta | 209 |
Estramps
| Puix me trob sol en amor, á mi sembla | 220 |
| I. Si com lo Taur se vá fuyt per desert | 227 |
| II. Pujar no pot algú en mòlt valer | 229 |
| III. Molts homens oig clamarse de fortuna | 230 |
| IV. Jo crit lo be si en algun lloch lo sé | 231 |
| V. Vólgra ser nat cent anys ó pus atrás | 233 |
| VI. Pór de pijor á mólts fá pendre mort | 234 |
| VII. Mólt me par be que péns del altre món | 235 |
| VIII. Aquell ateny tot quant atenyer vol | 238 |
| IX. Lo tot es poch çó perque treballám | 240 |
| X. La vida es bréu é l' art se mostra longa | 252 |
| XI. Entre amor so posat é fortuna | 259 |
| XII. No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa | 264 |
Estramps
| I. Pahor no sent que sobres laus me vença | 268 |
| II. Qui de per si ne per Deu virtuts usa | 269 |
Estramps
| Puix que sens tú algú á tú no basta | 279 |
